A BAIX A LA DRETA HI HA ELS "ARCHIVOS" DELS MESOS ANTERIORS. I RES, CONTINUO TAN EMPRENYAT AMB EL MÓN COM EL PRIMER DIA.NO EM RATLLIS!
Anit, la Júlia Otero va estrenar un programa nocturn en què els nens són els principals protagonistes i opinadors. És una idea que sempre resulta i sempre té aquell punt d'ingenuïtat que permet els adults sentir-nos una mica més intel·ligents. En vaig veure algun tros i, com sempre passa en aquests casos, les respostes dels nens eren sovint encantadores o divertides. Van començar parlant del Rei i van parlar també de l'Etoo. En successius programes sortiran altres temes, com és lògic.
Ara, si tinc una crítica a fer a aquest programa és, justament, el títol. És bonic acostar-se a la terminologia usada habitualment pels més joves, però en plena discussió sobre la manca de respecte que sofreixen els mestres (i els professionals de la sanitat) no em sembla tan innocent utilitzar una expressió molt estesa justament per faltar al respecte o treure's de sobre qualsevol altra persona.
Ho fem senzill; d'una manera encoberta, estem promocionant les actituds de menyspreu dels més petits envers els altres. Una expressió com aquesta no invita precisament al diàleg. Serveix més aviat per treure's problemes de sobre, per tancar un llibre massa difícil de llegir, per deixar d'escoltar allò que probablement no t'interessa, per estalviar-se un esforç sempre necessari.
Que un nen gosi dir "No em ratllis" a un adult, només es pot permetre en un sol cas: que el nen tingui raó i aquest adult en qüestió sigui veritablement un plasta.
Des de la bonica vila suburbial de Premià de Mar procuro compartir els atacs de diarrea mental que, filtrats i gens escabrosos, representen la meva opinió sobre el món en general i l'univers en particular. I vull que consti: passada la cinquantena continuo sense estar d'acord amb el món, això que sóc perfectament conscient que m'ha tocat la loteria. En general visc de gust, tinc tot el que necessito, faig quasi el que em dóna la gana i, en canvi, he de constatar cada dia que aquest món és una puta merda i que l'arrogància del poder juga amb nosaltres de manera immoral.
Cago en tó dijo
Vaig veure el programa. Està prou bé. Però al cap de poc el vaig trobar monòton (comentari de la Júlia i vídeo de nens, comentari de la Júlia i vídeo de nens, comentari de la Júlia i vídeo de nens... repetitiu) i mancat de ritme (alguna sorpresa intercal·lada hauria estat bé).
Potser l'excessiva promoció de l'estrena també hi va tenir a veure. Totes les frases brillants dels nens ja les havia vist als anuncis promocionals. Podien haver-se guardar algun 'as' a la màniga.
Vaig acabar fent zàping.
16 Noviembre 2006 | 12:18 PM