La qualitat democràtica del sistema que denuncia el senyor Mas és un insult als arguments que posen en dubte la qualitat democràtica del sistema. Davant de la Terribas ho ha dit amb totes les lletres i a mi m’ha vingut un atac de tendresa. Jo també hi estic d’acord. Fa temps que crec que el nostre sistema democràtic ho és tan poc, de democràtic, que s’hauria de denunciar, revisar i, evidentment, modificar.
Quins pebrots! Si hem de posar en dubte la qualitat democràtica del sistema ens hauríem d’adreçar a la realitat del dia a dia que sembla que, democràticament, ni es pugui tocar. Senzill: l’especulació urbanística es deu considerar, tal com ho demostra la realitat, perfectament democràtica. De la mateixa manera que és d’una democràcia transparent la concentració cada vegada més escandalosa de la riquesa que en una democràcia democràtica hauria de tendir a repartir-se democràticament. I la fictícia igualtat d’oportunitats? I la igualtat del tots els ciutadans davant la justícia? N’hem d’estar satisfets? La fixació legal de les injustícies de cada dia (les de sempre: el mobbing immobiliari, l’especulació a tots nivells, la llibertat del diner negre, la impunitat de tantes i tan variades formes de violència, l’arrogància de la burocràcia galopant que en lloc de racionalitzar-se es desboca dia a dia, la indefensió dels més indefensos, etc. etc.). Re. D’això re. Això no afecta la qualitat democràtica d’un país. I ara el senyor Mas treu la bandereta de la qualitat democràtica? Ni Mas ni menys.
De tota manera, siguem honestos. El nou tripartit o la nova Entesa és un bon començament per somiar allò que es quedarà en el somni. Ara, posaria la mà al foc, aquesta Entesa tampoc no serà capaç de transformar una democràcia formal i impotent amb una democràcia democràtica. Ni així. Els amos no passen per les urnes.