HISTÒRIA DE LA LITERATURA PARTICULAR (Groc de Llum)

No hi ha cap altra manera de començar una activitat. S’ha de començar sempre i de manera irreparable per l'1. Necessàriament, sempre hi ha d'haver una primera vegada. En tot.
L’autor d’aquest blog, l’any 1975, va publicar el seu primer, revolucionari, inoblidable i innocent llibre. El primer objectiu, en un moment en què totes les publicacions encara passaven censura, era la de transformar una fotografia en el títol del llibre. No va poder ser. El llibre n’havia de tenir algun i va ser “Groc de llum”, de la mateixa que hauria pogut ser blanc de llum, o groc d’estiu, o llum de foc, o foc de fum, o porc de foc, o vés a saber què més.
El fet és que va ser el primer llibre que vaig veure, complet, i això vol dir l’edició completa davant meu, embolicada i emmagatzemada a dins mateix de casa meva. Ignorant com era i com continuo sent, em va semblar que una edició de 1.000 còpies era el mínim d’una petita edició. Un error de càlcul que ha permès que el llibre arribi fins als nostres dies.
La crítica del llibre? Per què n’hi hauria d’haver? Va ser un experiment de poc més de cent pàgines, profusament il•lustrades, per fixar en tinta aquell trosset de joventut que ja intuïa que se’ns escaparia de les mans ben aviat. Una crònica apassionada d’una primera joventut atapeïda de còmplices que han persistit en el temps. Entre les innombrables illes memorables que encara sobreviuen el pas dels dies hi ha aquest meravellós “Groc de llum” que va ajudar a fixar en el seu temps i en el seu territori allò que molts vam intentar ser sense aconseguir-ho. Un atac de joventut que, com a tal, era insensat, enlluernador, brillant i honest com una poma.
Amb el vostre permís, em felicito de manera entusiasta i rememoro una vegada més el nom d’una infusió que sempre he tingut present amb respecte i estimació.
Les coses com siguin.

servido por martirossello 5 comentarios compártelo