Tal com ja sabem, hi ha dies per tot. L’any té un límit, i com que hi ha més motivacions, iniciatives i bones intencions que dies té l’any, de vegades hi ha dies que està dedicat a més d’una cosa. No m’hi poso. Per la part que em toca, avui celebrem (des d’aquí sembla que sigui a tot el món però en tinc els meus dubtes) el dia internacional de les biblioteques. Felicitem a les víctimes!
De biblioteques n’hi ha de moltes menes. No totes, evidentment, són iguals. Hi ha diverses funcions i tenen diversos objectius. Quan se celebra el dia de les biblioteques, escombro cap a casa i vull creure que el dia està dedicat a les biblioteques públiques, les més pròximes als ciutadans, les que encara no sembla que es vulguin privatitzar, les que tenen un funció clara, concreta, evident i incontestable que, tinc la sensació, que ningú no sap quina és. L'amalgama de focs artificials per justificar la institució són regulars, coneguts i encomiables: estendre la cultura a tots els estaments socials, especialment als més desafavorits, que per això són públiques, però més enllà d'aquesta afirmació que m'omple d'orgull, s'estén un camp de matisos que per més que passin els anys no m'acaben de convèncer.
Després de més de 22 anys de tenir el privilegi de treballar en una biblioteca pública, tinc l’honesta sensació que encara no sé exactament què és una biblioteca pública i quin ús té en concret. Tot plegat és com un vaixell, reivindicat sovint com un servei imprescindible, que es limita a surar sobre algun mar difícil de definir. Tinc la sensació que l'existència de les biblioteques i els documentals de la segona cadena tenen alguna cosa en comú. En les estadístiques sempre són a dalt de tot i en la realitat es confonen en la somnolència d'una migdiada.
Un poble sense biblioteca és una mena d’insult adreçat directament als seus mandataris. No pot ser. És una mena de mite que ha d’existir encara que ningú no sàpiga exactament quina funció té. Una biblioteca sense llibre seria com un parvulari sense caramels, però la vida i la tecnologia avancen i el paper imprès, sembla, té competidors molt més lluents i dolços. Els llibres fan bonic per decorar les parets, però exigeixen massa esforç. I, a més, són cars, els llibres, encara que en un biblioteca pública siguin gratuïts, són cars: s’han de llegir! A qui se li ha acudit perversitat semblant? Les noves tecnologies resolen aquest problema d'una manera eficaç i ireversible. No seria ja el moment de reclamar, sota la bandera dels nous temps, la retirada definitiva dels llibres de paper de les biblioteques? Quant temps més haurem de suportar aquest anacronisme que sembla que ens miri de reüll i ens vulgui acusar d'alguna cosa?
Trobo que és molt bon dia per estrenar-me en aquest tema. La pregunta essencial és simple. En 22 anys mai no he sentit una resposta coherent. Els experts en el tema semblen polítics en campanya electoral. Sentències que de vegades semblen veritat, que generen una despesa important a l'administració i que, afortundament, continua tenint un èxit que potser es podria posar en qüestió de tant en tant. Però una cosa tan imprescindible i necessària com una biblioteca... per què serveix?