El nom no és especialment original. A Vilassar de Mar ja fa molts anys que hi ha una revista mensual que es diu “Zerovuittresquaranta”. Sota aquest número de codi postal, el 08001, hi ha un grup musical que no coneixia. Van ser els teloners d’un tal Llach de la mateixa manera que aquest tal Llach va fer de teloner d’Angélique Kidjo. Vaig gosar sortir de la meva població natal per anar a la Festa de Treball que dissabte passat es va celebrar al Parc de la Ciutadella de Barcelona. Vaig anar fins allà baix, fins a la capital. En l’època en què al Parc de la Ciutadella se celebrava la festa d’Il•lusió 77, les festes de Treball del PSUC eren un gran esdeveniment multitudinari que ens convidava a creure en un futur necessàriament millor. Evidentment, eren altres temps. Aleshores tothom s’apuntava a tot, polítics inclosos. Ara, la cosa va diferent i no gosaria dir que sigui per bé.
La recta de l’Estadi sembla que ja queda lluny i, vist des d’ara, no hi havia altra possibilitat de fer comparacions amb les antigues i memorables festes de la mateixa orientació política, almenys pels que hi havíem anat en l'època anterior.
Vaig estar content d’anar-hi. Sobretot perquè sabia que em trobaria amb els “meus”. El reclam, la possible—vés a saber, el temps ja ho dirà—prejubilació, ja fa temps anunciada, de l’empordanès de Verges; l’empordanès que, encara que nasqués a Girona, va fer els seus primers passos sota aquell horrible campanar que corona el seu poble. M’imagino que era el reclam de bona part dels assistents de la meva generació. Els anys obliguen. Perquè això de les generacions va en sèriu, els anys passen i la manera de contemplar el món no es pot mantenir en una joventut perpètua.
I no puc dir que l’aposta dels 08001 m’interessés especialment. Problema meu, al cap i a la fi. Benvinguts a la festa, malgrat tot. Ara, el que no vaig poder acceptar de cap manera és que, en una de les poques intervencions verbals que vaig poder entendre, ens convidessin a repudiar l’alcohol, a renegar de les drogues (sense concretar a quines es referien) i a emmirallar-nos amb un Déu que no van acabar de concretar. Em vaig sentir una mica ofès, la veritat, sobretot perquè tenia previst anar a la recerca d'una nova llauna de cervesa. Però com que acabava de venir d’alliberar la meva micció en un d’aquells vàters portàtils, ni se’m va acudir, i menys en aquell moment en què em sentia tan ben acompanyat, alçar cap arma contra els que no pensen com jo i ho diuen en públic a dins de casa meva i fins i tot són aplaudits pels meus.
27 comentarios
Escribe un comentario
« ADÉU, POPEYE! | Inicio | ELVIRA LINDO »

Sí, estic una mica farta del model "multicultural", que per cert ha resultat ser un fracàs tant a França com a Anglaterra. I estic farta de la colla d'intervencionistes que ens governen perquè en comptes de solucionar problemes es limiten a posar normes i restriccions. Com pot ser que en comptes d'invertir en els punts negres de la xarxa viària es limitin a posar radars, sobretot en rectes? Per tant, volen servir el ciutadà o servir-se'n? I com pot ser que als joves autòctons i solters no ens deixin tenir un sostre on créixer autònomament, fora del niu familiar? A moltes immobiliàries m'han insinuat que hauria de buscar-me una parella per a hipotecar-me. M'estan dient que em folli un tio perquè pugui arribar a final de mes? Indignada amb tothom i emocionada amb en discurs d'en Llach malgrat que no siguis guai si t'agrada.
dues precisions (i gens en desacord amb martí):
a) 08001 és una aposta musical bastant curiosa, parteixen d'un estil que està cuatllant a els perifèries de les megaciutats com Londres o Paris. M'interessen musicalment i em preocupen quan exerceixen el multiculturalisme malentès (aquí coincideixo amb la Toni). Si un col·lectiu multiràcial com 08001 vol evidenciar la seva pluralitat interna, s'equivoquen de dalt a baix quan un dels seus membres proclama les moralines islàmiques de torn, mentres la resta del grup (en plena febre multicultural- més aviat multiculturaloide)es fuma uns porrets, llueix les rastes (realment es diuen "dreadlocks") o clama audiovisualment en favor d'un món en pau al mateix que carrega obertament contra els lideratges religiosos, politics i culturals. Dit això, passo a coincidir amb el fartament que expressa la Toni amb el ús/abús del concepte multicultural. Estem substituint conceptes bàsics del discurs d'esquerres com ara: emancipació, solidaritat, antimperialisme, socialisme, explotació, marginació, exclusió i etc... per les formulacions multiculturals, identitàries/diferenciadores (es prima més el que ens fa diferents, etc...) i anem construint un discurset mediatic politicament correcte basat en cert multiculturalime cromàtic de pa sucat amb oli...en detriment d'una visió dialèctica entre cultures amb consideració local i general, nacional i internacional. efectivament, I NO ÉS COSA NOMÉS DELS POLITICS, les frases fàcils del columnisme hegemònic i del paternalisme "bonista" ens porten a una simplificació estetitzant d'allò que ens configura des de sempre. Es obvi que tota cultura és un procès acumulatiu i intercanviable, l'altra cosa és que muntem un supermercat multicultural com alternativa superficial a la crisi cultural i ideològica de les esquerres (les esquerres individuals, de partit, d'opinió, d'acció o de reflexió).
b) Tema Llach; sempre he pensat que la millor definició de pais està concentrada en la canço EL MEU PAIS de Llach, no hi ha banderes, hi ha horitzons de memòria i sentit del paisatge i la gent. Sempre he pensat que millor pais que no nació, o pàtria. els països, almenys, no generen "ismes"...a menys que inventem el "paisisme".
c)En quan a l'intervencionisme, em sumo a la queixa: ja dura massa la pallissa intervencionista en matèries d'àmbit privat, jo preferiria una major intervenció de l'estat en altres coses, com ara en la correcció dels mecanismes de desigualtat, el el foment dels serveis públics, la persecució dels delictes de capital, la reserva de sol públic o en la persecució del frau fiscal. A mi que la gent fumi o begui em preocupa relativament i des d'angles diferents. No m'havia imaginat mai que ens fessin compartiments de fumadors. per mi tot això és nou, i no ho entenc massa. A veure quan fem una reserva destinada als delinquents econòmics... i que fumin el que vulguin.
SEGONA PART.
un cop dit això sobre la moralina d'un cantant de 08001, si puc dir que aquesta declaració no va ser "aplaudida" pels "nostres", més aviat va propiciar un murmuri general entre la concurrència. Ho dic per precisar el que dius me´s amunt. Jo estava davant de l'escenari i la gent va quedar bastant estorada, tot el contrari que un aplaudiment. i més coses: el grup musicalment està bastant bé...
I posats a informar del tot:
l'altra cara de la nit la va portar la cantant de Benin, Anjelike Kidjo, que quan va prendre el micro a banda de cantar va fer l'esmena total a la xorrada del cantant magrebí de 08001, va emetre un discurs seriós i rigorós sobre el colonialisme, els conflictes nord-sud, el racisme i el capitalisme, sense aturar-se en deliris satanics, religiosos, puritans o moralistes.
Angelike Kidjo!!!!! una passada escènica!!!!!
Sentiments contradictoris, em va deixar aquesta festa de Treball. Alegria per haver-la recuperada (trobar amics i gent que fa temps que no veus i amb qui et retrobaves cada any, ni que fos visualment); associacions com Arxivers sense fronteres, que et sorprenen i admiren...; decepció perquè només puc recollir papers, i no atipar-me de menjars deliciosos i de mojitos (sí que costa, arremangar-se i muntar una parada potent com les d'abans! És a dir: nostàlgia); plaer amb el concert d'en Llach, amb els músics que duia i els arranjaments diferents i tan macos, com es diu a Barcelona (i amb orgull).
La veritat és que vaig desconnectar, amb els de 08001. El rap o com es digui només m'agrada (o no) si l'entenc, i com no era el cas... (jo no podré desgravar). Potser si l'arribo a entendre m'haguessin entrar ganes de xiular-los (pel que dius, Martí, anaven de carques). La multiculturalitat també és això, poder dir que alguna cosa "ètnica" et sembla carca. L'Angelique va tocar a hores excessives per a qui ha d'agafar el cotxe i fer 150 km.
M'han quedat ganes de repetir-la, la festa, i millorar-la. Els d'IC no som cap meravella, però trobo que som necessaris i força coherents, que no és poc. I sento que són els meus. L'any que ve, cuixes de granota!
laura: com la laura de la guitarra d'en llach! visca!
Jo hi era i no es va aplaudir el que va dir aquest cantant integrista, dono testimoni del bon concert i d'una taca que ningú va aplaudir quan es va produïr. En LLach notable i la Kidjo excel·lent.
LLACH: 7'5
08001: 6
ANJELIKE KIJJO: 9
Sobre els conceptes. Avui surt a La Vanguardia la notícia que en Pepe Montilla, reunit amb membres del PSC, manifestava l'insistència de constituir un govern netament d'esquerres, apuntant l'ideologia del "catalanisme social". Pregunto, perquè ja no es parla de socialisme català? Em direu ingènua, però avui arrel d'aquest debat de la Festa de Treball (visca els P-50!!!! ), benvinguda i enyorada, sobre els ismes que ha portat a renovar, a desposeir, a relegar; vaig i enyoro jo que els socialistes i perquè no, la iniciativa verda i ROJA, no recupera, uns el discurs socialista (renovat, però social-ista)uns i el discur de l'espai comunista, els altres.
hi ha resposta? Per què els nostres polítics, evidentment parlo de l'esquerra, renoven els conceptes i ens deixen sense aclarar com queden i on les postures ideològiques ?
Laura: l'any vinent: portem les cuixes de granota en tupperware des del districte del PM!
Toni: Odio la Cándida-TURA!!
Tati: necessito resposta, és possible que un apassionat del saxo me la doni?
Marti: Tot un plaer tenir-te a la citi cosmopolita i compartir el seu cel vermell i el parc per excelència, et passo les fotografies a la que tingui una estoneta.
endora: "la resposta està en el vent!" ja saps, avui renovar-se, passa per girar la vista al passat com Walter Benjamin... m'agrada el roig i el verd senzillament l'accepto. salut i psicoanàlisi psicodèl·lic ! Records al zepelí anfibi i sideral !
me la suda el integrismo judío, islámico o vaticano, me la suda como a Rubianes le suda esa España de los cojones. Me la suda el rabino samuel, el iman ahmed y el papa benedicto, o sea que todos ellos se vayan al quinto coño. los problemas de la humanidad derivan de la explotación del hombre por el hombre. COJONES.
OUI, MONSIEUR!
Absolutament d'acord.
Abans IC tenia tres eixos: roig, verd i violeta. Des de fa un temps, el violeta ha quedat despenjat. No m'interessa en absolut cap socialisme ni comunisme ni catalanisme social ni cap isme que no tingui en compte els punts de vista i les necessitats de les dones. No m'interessa un món de mascles alfa rugint en cap direcció, per més meravellosa que sembli. Si almenys es quedessin afònics...
école cua Laura! fixa't que jo rectificaria inclús al monologuista agnòstic apuntant-li: els problemes de l'humanitat que deriven de l'explotació del ser humà pel ser humà, perquè sinó on som les dones?. Alerta amb el llenguatge amic de blog Jaume Tatiano, que la sensibilitat de la paraula ja és un fet unitàri des del prisma del debat de gènere, encara que no ho sembli i s'ignori prou sovint a nivell general. Sempre es pot anant fent feina en petit comité. Primer persona, després ....els ismes, encara que els valors que ens fan éssers humans de certa validesa venen donats per l'ètica i aquesta no deixa de tenir també molts "ismes".
No m'en recordava dels bons consells donats per un membre del grup en qüestió fins que en Martí, tan atent als detalls, ho ha recordat. Passa que la hipocresia social practicada a nivell privat s'ha convertit en stat system que ven. I molt.
Qui no recorda allò dels pares que fumaven i bebein manant als seus fills que no ho fessin quan fossin grans. que pobres d'ells?Donç és el mateix però a l'engrós. El cas més paradigmàtic van ser, ja fa una colla d'anys, els spots publicitaris de Maradona dient als joves que no es droguessin, quan ell ja tenia el cos ple de cocaïna. No se li ha de fer gaire cas a tot això.
Anglaterra sí que ha practicat el multiculturalisme fomentant que cada comunitat practiquès les seves tradicions i costums. Una al costat de l'altre.( les comunitats) A França no. allà han volgut integrar-los a tots en els suposats valors de la república. Per això la prohibició del vel i tot això.
No m'agrada que la nostra esquerra parli d'immigrants. Penso que s'hauria de parlar de treballadors doble i triplement explotats, d'exercit de reserva, de necessitats globals del capital etc. Prou.
I ara una mica de munició per els que no els hi agrada el multiculturalisme. L'antiracista Eto'o va contestar a una pregunta de l'Esther Vilà de l'equip d'en Puyal, amb un conegut i característic: "En castellano".
Això sí, en Laporta ja li ha fet demanar perdó.
endora: en jaume tatiano ha fet una estricta imitació del Rubianes, per tant el que hauria de vigilar amb el llenguatge (des del prisma feminista hauria de ser l'estimat Rubianes, o no?).
laura: lexplotació de l'home per l'home és una definició en "vulgata", s'enten que l'explotació és universal en sentit de genere.
endora&laura: què us sembla la tesi general de Judith Butler (feminista i acadèmica) sobre la superació dels generes i l'afirmació dels sexes?
pere: quan jo em mostro critic amb el concepte multicuralista ho faig des de la constatació de que el fet de que sigui "realment existent" no hauria de significar que constitueixi un paradigma de la societat futura lliberal, democràtica i multicolor. Crec que el multiculturalisme és una rèplica del national geographic, estàtic i estètic, a menys que sigui entes com un fet en moviment més "inter" que "multi". Dit això, les diversitats culturals impregnen l'espècie human en grup o individualment, són contingents de primera volada, però no constitueixen de per sí cap estatut de canvi, sinó les observem en clau històrica, etc... en resum: no podem caure en el parany (no és el teu cas!) d'accentuar el fenomen religiós-cultural (civilitzacions?) em detriment d'un classic ( i no pas superat) anàlisi en termes de capitalisme, colonialisme, explotació, etc....
Suposo que, feta la precisió, estarem d'acord en allò dels desequilibris mundials a superar i dec les formacions culturals (totes són pluriculturals) a conservar i desfermar.
pdt. a Pere: d'acord sobre el NO al terme immigrants, joja vaig dir un dia que preferia parlar de immigrats, i també de NÒMADES... A VEURE SI VISITES EL MEU BLOG, AVUI HI HA METRALLA ZIZEK.
senyores feministes, i perquè no us foteu amb el rubianes quan diu cojones?????? com que és artista pot dir és guai oi??????
Qué no hi hagi odi carai!!! Albert, amic Tati, no m'hi poso amb el que ha dit en Rubianes, per collons els seus, ara bé si ho digués la Sardà, per dir un nom de dona, m'agradaria que digués, quins ovaris!, de fet jo exclamo i juro pels meus.
En quant a les expressions vulgates, les explotacions amb matís de gènere, son neutres però la expressió "l'home per l'home" no, cal revisar-les com es revisen els conceptes i les ideologies, més encara amb temes tan sensibles com l'invisibilitat de la dona. La feina en aquest sentit també està per fer.
I respecte a la pregunta sobre la tesi butleriana
de la superació dels sexes, etc., primer significar que no he llegit més que dos idees i de puntetes d'aquesta mossa, i el que intueixo és que té una teoria molt fonamentada i altament tolerant, si més no diria que el que li dóna més valua és la seva "equidistància" cap als estereotips tancats, per exemple: Sí, m'agrada el seu interès per la gran necessitat i obligació política de l'alliberament de les minories no convencionals i m'agrada que sigui reconeguda per dones com la Patricia Soley i homes com en Zizek. Ara, dur-ho a la pràctica, és a dir, interioritzar la seva filosofia femenista per part dels nostres "actuals" dos sexes, crec que no serà gens fàcil, crec que és demanar massa a aquesta nostra societat hores d'ara tan malalta i necessitada del seu propi reconeixement. Com tot: parlem-ne.
aleshores haurem de dir LLAMANTOLS I LLAMANTOLES?
crec que una cosa és l'home-espècie, i l'altra l'home-genere. és com dir GAT-ESPÈCIE, i GAT-MASCLE O GATA-FEMELLA. Les denominacions d'espècie són construccions acceptades i no pressuposen discriminació. Posat's a filar prim hauriem de dir:
semafors i semafores
rentaplats i rentaplates
taxis i taxies
boligrafs i boligrafes
waters i wateres
vaixells i vaixelles
llanàntols i llamàntoles
i...
aleshores quin lio ( o quina "lia")
salutacions agnòstiques!
Martí: veig que a la teva capçalera insisteixes en que continues emprenyat amb el món. Compte! tú també ets "món", aleshores deus estar emprenyat, també, amb tú mateix...bé, es una broma de CREIXEMENT PERSONAL. Salut i cervesa!
Amb mi? Com vols que no estigui emprenyat amb mi? Des de fora potser és de difícil detecció, però la persona que acostuma a tenir més informació d'un mateix és, precisament, un mateix. I àixò és lamentable des de tots els punts vista. Per tant, com vols que no estigui emprenyat amb aquesta petita part del món anomenada "jo"?
doncs...vista la molt emprenyadora situació(de la qual tampoc n'escapa en jacques tati), haurem d'incrementar les dosis de cervesa (és a dir: d'alcohol) i fer cas omís de les recomanacions del desafortunat cantant de la polèmica coral 08001.
Alcem els gots ben plens, abandonem la mitjana i la canya i passem-nos a la caixa de Xibeques!
Per cert, de lletres com sou, li pregunto: s'ha de dir CERVESA O CERVESO?
Amics, no m'amoïnen les expressions gairebé lexicalitzades com aquesta, ni els desfogaments tipus cojones, sobre tot si vénen d'un home, sinó la ideologia patriarcal, que ho impregna tot i és origen de tota desigualtat: la noto en l'agressivitat; en la competitivitat no per anar més lluny, sinó per ser millor que els altres; en les classes socials (i en els intents de minoritzar l'altre); en la negació de la interdependència entre les persones; en la necessitat de compartir l'espai, que és finit (quan un comença un conflicte, ¿no pensa que algun dia l'haurà de tancar, i haurà de tornar a conviure amb l'agraviat? ¿o és tan ingenu que creu que l'eliminarà?); i, per descomptat, en la invisibilitat de la dona (li falta aquella brillantor: es tan cassolana, ella!). I a això s'hi abonen els homes i les dones (aquestes en menor mida, per qüestió de supervivència). És això el que reflecteix el llenguatge i els oblits en el llenguatge (violeta).
Atès que l'ètica i l'estètica són a vegades com l'ou i la gallina, potser seria convenient tenir cura de l'estètica, perquè alguna cosa es remogui dins el nostre aparell ètic. En fi, seguir movent-nos.
i els que no som ni carn ni peix, què fem?
Diu l'Àrea de Normalització Lingüística:L'Institut de Cultura de Barcelona, organisme municipal que organitza la festa major de la Mercè, no determina l'elecció dels pregoners en funció de la llengua, és a dir, que no limita aquest paper a personalitats que parlin el català. Al llarg de la història dels pregons de la Mercè hi ha hagut personatges que han pronunciat el discurs en català, la majoria, però també n'hi ha hagut que ho han fet en anglès, en francès o en castellà. La filosofia que impregna la festa de la Mercè és que és molt oberta i per tant hi caben convidats d'altres llocs i d'altres cultures, que sempre són presents en diversos actes. Els convidats més notables són el pregoner i l'autor del cartell. Barcelona acostuma a buscar per a aquests actes personalitats que puguin tenir alguna cosa a dir sobre Barcelona, per la relació que hi han tingut, tant si hi viuen o si hi han nascut com si no.
L'Icub també ha informat que una comissió interna, en la qual participa el regidor, el director de l'àrea i tècnics i professionals de l'àmbit de la cultura, decideix el pregoner d'una llista de candidats preexistent. La disponibilitat de la persona triada és un dels factors que fa possible que l'escollit pronunciï el pregó, però la filosofia que marca l'elecció és obrir molt el ventall de possibilitats, i de buscar una àmplia participació, com també passa amb l'elecció de l'autor del cartell.
Any 1998 - Eduardo Leal Spengler
- Castellà
Any 1999 - Maruja Torres
- Castellà i català
Any 2000 - Robert Hughes
- Castellà
Any 2001 - José Antonio Marina
- Castellà
Any 2002 - Valentí Fuster
- Català i castellà
Any 2003 - Fatima Mernissi
- Francès
Any 2004 - Carlos Ruiz Zafón
- Català
Any 2005 - Rosa Regàs
- Català
I jo només em pregunto: ¿per què l'hauran escollit amb ella? Per obrir el debat potser.
Laura, l'has clavat (que diuen ara)!
L'ANY QUE VÉ: LEO BASSI!!!!! (Carinyosament, li diré al MARTÍ que el BOA(D'ELLA) ja no provoca massa, i que el BASSI les clava per l'esquadra esquerra, sobretot des que va deixar la tele (argumentant LA DECISIÓ, magistralment, al Telemonegal, amb la sinceritat del que reconeix que "les seves gràcies a la tele no serveixen per res"). VOTO LEO BASSI!