Des de fa uns dies, els blocaires de casa nostra han anat escampant una nova campanya de reivindicaci贸 nacional. Sota el lema 鈥渏o tamb茅 vull un estat propi鈥, moltes persones s鈥檋an adherit a la proclama amb la voluntat de fer sentir la seva veu de manera conjunta. Segons diuen, va ser en Xavier Mir, des d鈥橝renys de Mar, el primer que va emp猫nyer la iniciativa. S鈥檋a anat escampant amb rapidesa. Del m贸n virtual (encara que tamb茅 sigui real) la iniciativa ha traspassat l鈥檈lectr貌nica per arribar a la tinta. Avui mateix, la Isabel Clara Sim贸 n鈥檋a parlar a la seva columna de l鈥橝vui.
Hi ha inter猫s. Aquestes proclames generen un ampl铆ssim consens entre molts sectors, sobretot de la societat civil, de persones concretes que tenen aquest sentiment i que aprofiten aquest tipus d鈥檌niciatives per afegir-s鈥檋i.
El curi贸s del cas 茅s que, al meu entendre, i seria bonic equivocar-me, no hi ha cap voluntat real per obtenir all貌 que es demana. Sembla que sigui una mena de ritual i prou. Els mateixos que de tant en tant fan proclames tan enceses vers aquesta direcci贸 saben i sabem que no hi ha la menor possibilitat d鈥檃conseguir aquest somni (i menys de manera democr脿tica), que nom茅s existeix sobre el paper, que, per acabar-ho d鈥檃rreglar, la tend猫ncia social 茅s qu猫 aquest sentiment es vagi dissolent amb el temps. Per貌 no fem mal a ning煤 i ens ajuda a vibrar una mica quan s鈥檃costa la data m脿gica de l鈥11 de setembre. Segurament, el dia 12 es comen莽ar脿 a desinflar de seguida.
Un altre exemple pr脿ctic el tenim en molts ajuntaments. En concret al de Premi脿 de Mar, on fa molts mesos鈥攎茅s o menys des que governen CiU i ERC鈥攓ue la bandera del mig 茅s a la tintoreria, o l鈥檈stan planxant o s鈥檋a perdut en algun magatzem. Bonic. Tota una declaraci贸 de principis. Alg煤 em podria apuntar, per貌, algun resultat concret, real i visible a partir d鈥檃questa gesta?
Re, que no som res per貌 ens agrada celebrar l鈥11 de setembre.