El turisme és un fenomen que s’ha consolidat de manera espectacular a tot el món ric. Milions de persones, preferentment a l’estiu, van d’un lloc a l’altre del món a la recerca del seu paradís perdut durant uns dies, unes setmanes o, els que disposen d’alguna mena de vareta màgica que la majoria dels mortals desconeixem, més enllà d’un mes. Hi ha turistes que els agrada picar d’aquí i d’allà. Són aquells que, quan tenen uns dies de festa, aprofiten per anar sempre a llocs diferent, conèixer nous paisatges, visitar hotels diferents, fer excursions inèdites per a ells. Rarament repeteixen. Sempre van a un altre lloc. Són gent inquieta; culs d’en jaumet, que diríem aquí. Els agrada anar amunt i avall i sembla que mai no arrelin en cap dels territoris que visiten.
Hi ha, però, una altra mena de turistes. Són aquells que un dia descobreixen quin és el seu món preferit. Són tan rics com els altres, però s’acaben comprometent amb un paisatge. Un paisatge que, per desgràcia seva, descobreixen lluny de casa, lluny del lloc on acostumen a pagar impostos, a treballar, a votar i a tenir la seva veritable llar. Per això, sempre que poden, sempre que tenen uns dies de vacances, fan les maletes i van al “seu” hotel o a la “seva” casa de turisme rural. Són turistes fidels, compromesos, arrelats al territori que, sempre que tenen uns dies lliures, visiten puntualment el seu paradís. Mentrestant, la resta de l’any, viuen allà on l’atzar els va empadronar, però es passen els dies somiant quan podran tornar a la seva terra preuada, a aquell racó de món que consideren seu i que durant la resta de l’any no fan més que reivindicar com a propi.
Veig que el tema és prou seriós perquè la gent no comenci a escriure aviat. Bé, aquí penjo la meva impressió. Ataqueu-me!
En relació a la teva conya sobre els turistes, ara només falta que es plantejin aquestes preguntes en relació als immigrants comunitaris i extracomunitaris.
Corregiu-me si m'equivoco: els comunitaris poden votar als municipis on estan empadronats un cop tenen el permís de residència perquè hi ha un acord entre tots el països de la CE. No obstant, a la Comunitat Valenciana comencen a aparèixer força tensions entre els rics del nord que es jubilen en guettos + que benestants on només parlen l'anglès o l'alemany. Resulta que el català, i en molts casos el castellà (novetat!), els molesta. Els autòctons veuen com unes economies + fortes que les seves comencen a modificar la seva geografia i la identitat del seu territori. A més, són desplaçats a altres llocs perquè no poden pagar un m2 tant car.
Qui decideix quan, com i per què poden votar els immigrants extracomunitaris? Tenen el mateix dret els que acaben d'arribar que els que portena 2 i fins i tot 10-15 anys? I es pressuposa que ens referim només amb els que tenen papers. I els il·legals? De debò que la sol·lució és que TOTS els immigrants votin només entrar en territori espanyol?
Permeteu-me aquest paral·lisme fluix per no dir inexistent perquè no es pot comparar per la magnitud de la situació però: tenien el mateix dret de comprar entrades per la Champions els que ja eren socis del Barça que els que se'n van fer en saber que l'únic manera d'aconseguir entrades era fent-se soci? Com amb els estatuts del Barça, no existia consens per a regularitzar la situació. Us recordo que la gent va sortir al carrer i només es tractava de futbol. Esclar que el Barça és + que un club...
Pressuposo que heu interpretat interiorment el text d'en Martí. No obstant, una mica d'ironia on-line sempre va bé.
"...viuen allà on l'atzar els va empadronar.." o s'empadronen on resulta més beneficiós i viuen al costat d'on plou el mannà i capdesetmanegen allà on no plou. També n'hi ha d'altres amb el corassón loco o el corassón partío que estimen per duplicat i sí, estan bojos.
com que en el meu blog has proposat "discernir" sobre el polèmic tema migratori, etc, et passo una reflexió a corre-cuita sobre un hipotètic mètode de "discerniment", apareguda en el blog/tati:
//////
m’agrada la teva proposta de “discernir”, així doncs, discernim que no ha estat res!. Tants anys discernint sobre les coses de la vida i ara ens costa massa discernir sobre la matèria sensible migratòria (tema gens nou, malgrat l’impacte mediàtic, oi?).
Abans discerniem entre explotadors i explotats, oprimits i opresors, dictadures i democràcies, dretes i esquerres, cultura i contracultura, poder i contrapoder, etc...dit d’una altra manera: abans (de la proclamació de la “postmodernitat”), els temes recurrents del debat i de la praxi d’esquerres (no només en l’ambit dels partits polítics o sindicats) atenien a l’hegemonia cultural, a les relacions socials i de classe, a les esquizofènies generades per la natura impura del capitalisme, etc...i, ara, proclamada la “nova era”, tots aquests temes han estat substituïts per altres (identitats, diversitats, territorialitats, globalitats, particularitats i molt statu quo periodistic de perfil baix). Em pregunto: aquesta substitució dels grans temes obeeix a la incapacitat de “discernir” entre altres coses com “el real”, “l’imaginari”, la magnitud de la maquinària mental (amb tota la gamma de simptomes, prejudicis, formacions edípiques, desig latent de mil coses), la complicada temàtica del generes (si és que existeixen) i els sexes (que suposo realment existents), la omnipresència del més gran dels totalitarismes realment existents avui (a parer meu, el capitalisme, que per cert no és un sistema econòmic i prou, ben al contrari un patró delirant i infinit de vida/cultura/representació i simulacre).
Aleshores: més que substituïr temes i dispersar-los (ontològicament, aquesta és la caracteristica cultural més notòria de la dita postmodernitat), convidria enllaçar-los i prendre referències més precises. Comencem a discernir: podem parlar del fet migratori obviant la formació, desenvolupament i perspectives del món capitalista? Podem atendre el que passa prioritzant el factor integració en detriment del factors derivats del passat i present colonial, de l’etnocentrisme occidental, de les interferències religioses (vinguin d’on vingui, islàmiques, jueves, cristianes o “new age”)?
Aleshores hem de discernir i, al mateix temps, practicar una certa dialectica, no?
Quina feina tindrem, si ens ho proposem!
Depèn. Aquí hi ha molts temes amb poques ratlles. Pel que fa a mi, tinc la sensació que continuo intentant (quasi sempre tot es queda en intents i prou) tenir alguna mena d'opinió tant sobre els temes "d'abans" com dels temes "d'ara". L'altre dia, pel carrer, ja en vam parlar un moment. El capital sempre té entrada llirue a tots els països i, curiosament, no es molesta ni en demanar el dret a vot. Ni falta que els fa.
Els fenòmens d'ara no són imaginaris. Són reals. Els problemes que generen no són imaginaris, són reals (o gosaries dir que no estem parlant d'un "problema"?). I en el nostre humil estrat de poder, l'únic que podem fer és parlar-ne i intentar aclarir-nos. I no donar res per bo més aviat del compte.
no donar res per "bo", ni per "dolent", tot sigui dit...i jo reclamo seguir parlant dels temes d'abans i d'ara perquè tampoc em consta que la història s'hagi bifurcat en dues línies o en sentit contrari. Reforçar el debat sobre el present i sobre la societat, no hauria d'estar en contradicció amb sumar moltes disciplines, enllà d'una correcció de conjuntura o d'una expansió acadèmica, encara podem treure pols als classics, verificar i rectificar. No m'atraveixo a pontificar sobre els moviments de les persones sense la necessària interpretació contrastada de l'evolució de la història i l'estat del nou ordre internacional. Al cap i a la fi, l'aparador paradisiac occidental l'ha dissenyat i proveït el propi sistema capitalista, del qual en som part tots plegats (a la contra, o a favor, gaudint-lo o patint-lo). SALUT I "A DESALAMBRAR" !
I en Pere què? S'escaqueja del tema?
És que una cosa està clara: és ara quan s'ha de llegir més Marx que mai. I en sèrio. Em pregunto si es llegeix a les facus (l'insti no compte però està bés per començar). Però els seus textos i no els refregits que ens passen a las facus. El text que has penjat em recorda a molts discursos de l món universitari i poc més.
MARX!!! molt bé!!! des de groucho a Karl, i els seus deixebles heterodoxos: gramsci, benjamin, harvey, eagleton, i tota la penya!!! i si sona acadèmic...el merit està en que no som massa acadèmics alguns dels que "postejem" i repliquem en aquest blog...salut Toni! visca l'esquerra anglosaxona ( i la de casa nostra, malgrat els pecats que pugui arrossegar!)
Quan sovint parlo dels comentaristes patètics i columnistes de diari (i no em refereixo al Sr. Martí Rosselló i Lloveras), ho faig amb la consideració que les tribunes poden servir per omplir de llenya el foc i ja veurem on anirem a parar, com les invectives del Duran, o el trist paper del Mas amb la Terribes d'ahir dimecres. I per mostra del que dic us recomano la columna de Manuel/Emmanuel Cuyas d'avui a EL PUNT, a parer meu és una perla del periodisme demagog i saberut que tenim que patir (la nòmina de demagogs està en alça).
//////
> Pasqua i vots
la columna
MANUEL CUYÀS.
Ha dit Josep Antoni Duran Lleida que, abans de poder votar, els immigrants han de saber què se celebra per Pasqua. Duran, si ho poses tan difícil no podran votar els immigrants ni podrà votar cap català de menys de trenta anys perquè tots els catalans de menys de trenta anys han estat educats en la idea que Nadal és la festa pagana en què es dóna la benvinguda a l'hivern en companyia de l'amic invisible, que Divendres Sant és l'apoteosi de l'esquí i que el dia de Tots Sants –ai, que s'acosta– és una carabassa amb una espelma a dins. Pasqua? ¿Pot ser aquella festa que fan els militars el dia de Reis per poder dir que sempre estan disposats a organitzar un cop d'estat? Si d'aportar proves d'integració es tracta, millor seria, Duran, que els immigrants poguessin contestar sense dubtes què diferencia Zara de Massimo Dutti o quan comença i quan acaba la temporada de rebaixes.
L'esquerra de la farigola, que és la d'ICV, s'ha naturalment indignat amb les pretensions de Duran. Les troba de missa i xenòfobes. ICV tot ho troba sempre xenòfob. Que proposin ells les proves: direm que un immigrant està integrat quan sàpiga circular pel carril bici, quan posi les deixalles al contenidor que toca i quan s'oposi al túnel de Bracons i al quart cinturó. L'1 de maig? ¿Que sàpiga què se celebra l'1 de maig? Difícil, gairebé xenòfob.
Josep-Lluís Carod, per la seva banda, nega el catalanisme de José Montilla adduint que el candidat del PSC no ve de la lluita nacional, una lluita que el líder d'ERC situa del franquisme en avall, fins al 1714. Carod: aviat no hi haurà ningú que superi la teva nota de tall perquè seran –serem– tots morts.
Hem d'explicar als immigrants què celebrem els catalans l'11 de Setembre, dilluns que ve: si una derrota (es pot celebrar, una derrota?), si una reivindicació (les reivindicacions se celebren o es fan?), si les baralles de tots els partits, si un dia al camp. Quan ho entenguin, votaran. Quan ens ho sàpiguen explicar i ho entenguem nosaltres, aniran a les llistes.
/////
Posdata: aquest és dels que tenen estudis i fama curricular. A mi, pel temps que vivim, em sembla basura (brossa) s'alt voltatge i un text carregat de trampes i tergiversacions.
La primera part de l'article d'aquest Cuyas em sembla perfectament oportuna quan parla de les teories del Lleida i quan diu el que diu sobre icv i la simplificació del que pot dir erc i carod, més aviat perd els papers amb bajanades que semblen gracioses, la part final insisteix amb la gracieta, un cop repartida la llenya entre tots, ell que és periodista de mena i també té poder i continuarà amb la gracieta perquè l'endemà tot seguirà igual i tots els partits "seran iguals" i visca la mare que ens va parir a tots i vinga a riure senyor Cuyás que vos sabeu de tot.