A BAIX A LA DRETA HI HA ELS "ARCHIVOS" DELS MESOS ANTERIORS. I RES, CONTINUO TAN EMPRENYAT AMB EL MÓN COM EL PRIMER DIA.DRET DE VOT PER ALS TURISTES.
El turisme és un fenomen que s’ha consolidat de manera espectacular a tot el món ric. Milions de persones, preferentment a l’estiu, van d’un lloc a l’altre del món a la recerca del seu paradís perdut durant uns dies, unes setmanes o, els que disposen d’alguna mena de vareta màgica que la majoria dels mortals desconeixem, més enllà d’un mes. Hi ha turistes que els agrada picar d’aquí i d’allà. Són aquells que, quan tenen uns dies de festa, aprofiten per anar sempre a llocs diferent, conèixer nous paisatges, visitar hotels diferents, fer excursions inèdites per a ells. Rarament repeteixen. Sempre van a un altre lloc. Són gent inquieta; culs d’en jaumet, que diríem aquí. Els agrada anar amunt i avall i sembla que mai no arrelin en cap dels territoris que visiten.
Hi ha, però, una altra mena de turistes. Són aquells que un dia descobreixen quin és el seu món preferit. Són tan rics com els altres, però s’acaben comprometent amb un paisatge. Un paisatge que, per desgràcia seva, descobreixen lluny de casa, lluny del lloc on acostumen a pagar impostos, a treballar, a votar i a tenir la seva veritable llar. Per això, sempre que poden, sempre que tenen uns dies de vacances, fan les maletes i van al “seu” hotel o a la “seva” casa de turisme rural. Són turistes fidels, compromesos, arrelats al territori que, sempre que tenen uns dies lliures, visiten puntualment el seu paradís. Mentrestant, la resta de l’any, viuen allà on l’atzar els va empadronar, però es passen els dies somiant quan podran tornar a la seva terra preuada, a aquell racó de món que consideren seu i que durant la resta de l’any no fan més que reivindicar com a propi.
Des de la bonica vila suburbial de Premià de Mar procuro compartir els atacs de diarrea mental que, filtrats i gens escabrosos, representen la meva opinió sobre el món en general i l'univers en particular. I vull que consti: passada la cinquantena continuo sense estar d'acord amb el món, això que sóc perfectament conscient que m'ha tocat la loteria. En general visc de gust, tinc tot el que necessito, faig quasi el que em dóna la gana i, en canvi, he de constatar cada dia que aquest món és una puta merda i que l'arrogància del poder juga amb nosaltres de manera immoral.
Toni dijo
Veig que el tema és prou seriós perquè la gent no comenci a escriure aviat. Bé, aquí penjo la meva impressió. Ataqueu-me!
En relació a la teva conya sobre els turistes, ara només falta que es plantejin aquestes preguntes en relació als immigrants comunitaris i extracomunitaris.
Corregiu-me si m'equivoco: els comunitaris poden votar als municipis on estan empadronats un cop tenen el permís de residència perquè hi ha un acord entre tots el països de la CE. No obstant, a la Comunitat Valenciana comencen a aparèixer força tensions entre els rics del nord que es jubilen en guettos + que benestants on només parlen l'anglès o l'alemany. Resulta que el català, i en molts casos el castellà (novetat!), els molesta. Els autòctons veuen com unes economies + fortes que les seves comencen a modificar la seva geografia i la identitat del seu territori. A més, són desplaçats a altres llocs perquè no poden pagar un m2 tant car.
Qui decideix quan, com i per què poden votar els immigrants extracomunitaris? Tenen el mateix dret els que acaben d'arribar que els que portena 2 i fins i tot 10-15 anys? I es pressuposa que ens referim només amb els que tenen papers. I els il·legals? De debò que la sol·lució és que TOTS els immigrants votin només entrar en territori espanyol?
Permeteu-me aquest paral·lisme fluix per no dir inexistent perquè no es pot comparar per la magnitud de la situació però: tenien el mateix dret de comprar entrades per la Champions els que ja eren socis del Barça que els que se'n van fer en saber que l'únic manera d'aconseguir entrades era fent-se soci? Com amb els estatuts del Barça, no existia consens per a regularitzar la situació. Us recordo que la gent va sortir al carrer i només es tractava de futbol. Esclar que el Barça és + que un club...
Pressuposo que heu interpretat interiorment el text d'en Martí. No obstant, una mica d'ironia on-line sempre va bé.
4 Septiembre 2006 | 07:09 PM