UNA FOTO DE LA FESTA MAJOR DEL 2005

Durant al festa major de l'any 2005, a la platja, vaig redescobrir (i dic redescobrir perquè fa molts anys, probablement a la mateixa platja, encara que no amb la mateixa sorra, ja havíem tingut el plaer de saludar-nos) aquest personatge que no feia gaire temps que havia tingut l'honor de celebrar els seus cinquanta anys. Els va celebrar d'una manera arriscada, insòlita i poètica com només ho podira fer ell. Se'n va anar a pujar una muntanya una mica més alta de les que estava acostumat a fer. Per això he penjat, en les meus enllaços, la pàgina d'en Vadó Piqué. En aquesta pàgina es narra la seva aventura cinquantera. Una veritable temeritat. Sobretot si es té en compte que la gent normal, quan arriba als cinquanta, o ja no té ganes de celebrar res o, com a molt, ho celebra a l'Amistat, sempre a la zona de fumadors, això sí.
Vadó, no em vull imaginar de quina manera celebraràs el teu seixantè aniversari. Sigues prudent. Encara tens temps de repensar-t'ho.
A BAIX A LA DRETA HI HA ELS "ARCHIVOS" DELS MESOS ANTERIORS. I RES, CONTINUO TAN EMPRENYAT AMB EL MÓN COM EL PRIMER DIA.
Des de la bonica vila suburbial de Premià de Mar procuro compartir els atacs de diarrea mental que, filtrats i gens escabrosos, representen la meva opinió sobre el món en general i l'univers en particular. I vull que consti: passada la cinquantena continuo sense estar d'acord amb el món, això que sóc perfectament conscient que m'ha tocat la loteria. En general visc de gust, tinc tot el que necessito, faig quasi el que em dóna la gana i, en canvi, he de constatar cada dia que aquest món és una puta merda i que l'arrogància del poder juga amb nosaltres de manera immoral.
Martí dijo
Per cert. Podria ser que hagi vist la seva muller passant per la plaça de l'ajuntament aquest diumenge? M'he quedat amb el dubte.
3 Septiembre 2006 | 06:27 PM