M’agradaria, en bé de tots, que la premonició es complís. Seria fantàstic que els diaris i els telenotícies del més que estem a punt d’encetar no tinguessin notícies rellevants per destacar a la portada. Que la tranquil•litat fos tal que els fotògrafs de premsa no poguessin fotografiar ni un sol cos esventrat enmig d’un carrer devastat. Com a mínim durant el mes preceptiu de vacances. L’agost és aquell mes de l’any en què el món està de vacances i no passa mai res. Que es compleixi. Fins i tot els diaris semblen més prims. Els periodistes de plantilla i els principals analistes de la nostra societat fan vacances. Això vol dir que les notícies, durant aquest mes, semblen tenir menys importància. No hi fa res que la primera bomba atòmica de la història s’hagués desprès d’un avió a principis d’un mes d’agost o que la independència de l’Índia es fes efectiva en companyia de la mare de Déu d’agost. A l’agost, l’activitat de la majoria d’empreses (al marge de les empreses del negoci turístic, s’entén) van al ralentí o s’aturen del tot. Que la construcció del mur de Berlín es comencés a mig agost no significa res, ni que els tancs soviètics es busquessin feina i envaïssin Praga la segona quinzena d’aquest mes tampoc no hi fa res. Durant el mes d’agost, el món fa vacances. En cap país civilitzat farien una campanya electoral durant aquest mes. Fins i tot els governants fan vacances. No les espatllem amb males notícies, si us plau.
Piblicat al diari El Punt d'avui.
Avui m'he emocionat al saber que uns banyistes van volcar-se amb els immigrants que van arribar a La Tejica, Tenerife. Crec en l'especie humana. Tambe perque ha mort en Gabriel Oliver, mestre de mestres i de molts professionals i amants de la cultura. Em costa creure que ja no el veurem mes.
Avui posava el diari ( més petit que de costum ) que potser els no amants del ciclisme i de l'esport en general, haurem d'esperar fins el setembre per saber qui serà el guanyador del Tour i és que el laboratori que ha de fer els contra-anàlisi o com es digui, farà vacances a l'agost.
Encara recordo la primera vegada que vaig viure a Barcelona durant l'agost. Vaig quedar sobtat. No ho havia vist mai. Semblava una ciutat fantasma " Cerrado por vacaciones" a tot arreu. Veia llocs buits a on no podia aparcar el cotxe perquè no en tenia. Carrers a on es podia passejar sense tenir sensació d'ofegament. Es podia anar al mercat sense haver de fer cua. Increible. Tot es va acabar l'1 de setembre. Com un rellotge. Tots van tornar a l'hora. Lliurement, això sí.
Ara em passa el mateix amb els blogs. També semblen una ciutat fantasma del ciber- espai alternatiu. Alguns ja han anunciat que tanquen per vacances. Altres no han dit res però ja fa dies que estan inactius, i els pocs que el seu amo els continua mantenint ( com aquest) ha baixat considerablement la participació. Tambè tots de cop, a la mateixa hora i lliurament. No podia ser d'altre manera. El sistema ho té molt ben muntat.
Si l'amo d'aquest blog em deixa i m'ho permet, em mantindré participatiu fins a l'1 de setembre, quan marxi de vacances, també lliurament, i tornin tots, amb cotxe, amb ibéria ( sense maleta) i amb el ciber-espai.