A BAIX A LA DRETA HI HA ELS "ARCHIVOS" DELS MESOS ANTERIORS. I RES, CONTINUO TAN EMPRENYAT AMB EL MÓN COM EL PRIMER DIA.DE VACANCES
Les vacances deuen ser això. No es tracta de censurar els que viatgen sense ganes i els que ho fan de gust. No es tracta de persuadur ningú de res. Aparentment, tothom és lliure d'escollir què vol fer durant trenta dies l'any. Tampoc no es tracta de censurar els cretins que s'han posat al dia en el lliure mercat i comencen a veure el mes de vacances com una pràctica obsoleta que caldria eliminar. Les vacances són un repte per la convivència familiar. Què es pot fer per conviure en pau tantes i tantes hores seguides amb allò anomenat família? No ho sé. No és el meu cas. Les vacances són aquest estat de trànsitat que et fa sentir en un estrany buit que sembla que tu mateix has escollit. No fer res no significa fer vacances. No fer res és no fer res i prou. Les vacances són la responsabilitat quasi sense filtres. Durant un mes, en tu manes tu. Es pot reclamar més responsabilitat? Aquí, afortunadament, tenim la platja a pocs metres i l'estiu (més que les vacances de manera estricta) vol dir anar a la platja i gaudir de prop una de les conquestes ciutadanes més sòlides i incontstables de la democràcia: el top-less. 
La resta de drets i llibertats, inclosa la llibertat d'expressió, els hauríem de posar en quarentena massa sovint. Drets amb trampa. Drets pel capital. Drets pels poderosos i poca cosa més. La pràctica femenina del topless és objectiva i estimulant. Algú reclama alguna contrapartida als mascles? No haver-se perdut la cursa a pèl de la festa major. Ara ja és tard. La contemplació de la nuesa és mitja vida.
En fi, que me'n vaig una estona a la platja i després ja en parlarem, que per això són vacances. Si l'aigua està neta potser em banyaré i tot.
Des de la bonica vila suburbial de Premià de Mar procuro compartir els atacs de diarrea mental que, filtrats i gens escabrosos, representen la meva opinió sobre el món en general i l'univers en particular. I vull que consti: passada la cinquantena continuo sense estar d'acord amb el món, això que sóc perfectament conscient que m'ha tocat la loteria. En general visc de gust, tinc tot el que necessito, faig quasi el que em dóna la gana i, en canvi, he de constatar cada dia que aquest món és una puta merda i que l'arrogància del poder juga amb nosaltres de manera immoral.
jt dijo
memòria vacancera dels setanta:
recordes el NIVEA?
recordes l'aviram?
recordes, recordes, recordes...
21 Julio 2006 | 01:29 PM