El Papa ha vingut a València a parlar de la seva família i a fer unes orxates amb la colla. Per fer aquestes coses, la ciutat de València, amb tots els seus mandataris catòlics, apostòlics, romans i especuladors, amb un dialecte propi tan semblant al castellà que és el castellà, era el millor escenari. Allà la fe és fe. Com a deferència, es veu que ha convidat en Rodríguez, que ha acceptat amablement la invitació sabent que corria el risc que el Papa no li deixés prendre una orxata amb la tranquil•litat que aquesta beguda mereix. En Rodríguez, segons el Papa, no és un dels seus millors fills. Està en pecat. Mentrestant, la seu de totes les essències de la democràcia del nostre estat de coses, allà on la corrupció ha desaparegut de totes les instàncies de poder, l’ha obsequiat amb un xiulada de desaprovació perquè en Rodríguez és un terrorista que fa negocis amb altres terroristes. Ell, en Rodríguez, que diuen que no representa el país que representa, ha sabut mantenir la compostura i ha continuat parlant, amb l’amabilitat que el caracteritza, en el seu típic valencià de Castella, i ha fet el paperot davant del Papa. El protocol obliga i, diuen, que se n'ha sotot força bé. El Papa ni l'ha esbroncat ni se li ha begut l'orxata. Tot un prodigi, sabent que era a la ciutat del Júcar.