NO ET REFÏIS DE NINGÚ QUE NO HAGIS VIST BORRATXO

Sant Cugat del Vallès es caracteritza des de fa uns anys perquè organitza un festival anual de poesia. Per això, no sé si aquesta mateixa imatge amb un cartell relatiu a Castelldefels m'hauria fet la mateixa emoció. El fet és que en una de les meves passejades pornogràfiques per internet he trobat aquesta imatge entranyable i emocionant que m’ha tornat a fer creure en el futur. Un poema visual, suposo. La literatura és un secret que no sempre passa per la crítica literària, les pantalles de televisió o per la premsa del cor més corcada. Passa pels sentiments. Pels sentiments difícils de llegir i d’entendre. La poesia visual intenta explorar aquesta escletxa (mai tan ben dit). I els còctels de sentiments són impossibles de controlar. Per això m’ha emocionat tant que algú, amb la voluntat d’oferir el seu cul complet a la visió de la ciberciutadania, tingui un petit record per un racó de món xuclat i especulat de manera incomprensible, on els pisos encara són més cars que a Premià, però on la seva principal característica—deixant a part el monestir—és que un tal Gabriel Ferrater hi va passejar sovint com si fos casa seva, encara que sovint no aconseguís veure del tot el paviment que l’ha fet memorable. Una altra realitat. Una altra veritat. És quasi impossible que la gent lúcida, tal com pinta la cosa i pel que el futur sembla voler oferir-nos, vagi serena pel carrer.

servido por martirossello 4 comentarios compártelo