ELS OUS D'EN RAJOY
No sé si encara som a temps de reinventar la democràcia, reclamar una democràcia democràtica seria una aposta raonable per un futur una mica millor per a tots, una democràcia amb un respecte real per a les persones i les idees. Però aquest dissabte mateix, a Informe Semanal de TVE han fet un reportatge d'algú que no recordo com es deia però que parlava una mica clar sobre la trampa de la dictadura econòmica que acaba dirigint la nostra societat real de cada dia. L'essència de la democràcia deu ser això, l'aparador i la ficció de tenir la llibertat de dir el que et dóna la gana amb la seguretat que no serivarà per res. O per quasi res, no voldria ser pessimista. L'amenaça principal per a molts ciutadans acostuma a ser, oh, paradoxa, les lleis que configuren els nostres propis drets. Màgia. Ells, els que ostenten el poder a qualsevol nivell, sempre en saben més que les seves víctimes, sempre tenen més recursos legals que les víctimes. La roda continua sent rodona.
""Avui, diuen, és un d’aquells grans dies que fan que la paraula democràcia tingui sentit. Sempre que hi ha eleccions o referèndums com el d’avui, al marge de la saturació publicitària que acostumen a produir, és quan podem creure que la paraula democràcia significa alguna cosa. Però de vegades tinc la sensació que només es parla de democràcia quan tiren ous a Mariano Rajoy. És davant d’agressions d’aquest estil quan moltes boques s’omplen d’aquesta parauleta que sembla tenir poders màgics. No sóc partidari de tirar ous a ningú. Seria fantàstic que, en una societat que pretén ser justa, o sigui, democràtica, la confrontació i el debat passessin sempre per la paraula. En tots els casos. El respecte entre les persones no s’hauria de perdre en cap cas. Però em meravella que aparegui tant la paraula democràcia en casos com el dels ous i no es reivindiqui aquesta mateixa vareta màgica davant la vergonyosa explotació del territori, la tirànica i injusta especulació del preu de la vivenda, davant del quotidià mòbbing immobiliari i laboral, davant la impotència dels treballadors enfront les deslocalitzacions que tenen com a únic objectiu enriquir encara més els amos de les empreses que han descobert que no hi ha mà d’obra més eficaç que l’esclavatge o davant l’escandalós augment de la pobresa en la nostra societat. Aleshores el terme democràcia ni es planteja. Això sí: l’agressió contra Rajoy posa en qüestió la nostra convivència.""
Publicat al diari El Punt d'auvi.
A BAIX A LA DRETA HI HA ELS "ARCHIVOS" DELS MESOS ANTERIORS. I RES, CONTINUO TAN EMPRENYAT AMB EL MÓN COM EL PRIMER DIA.
Des de la bonica vila suburbial de Premià de Mar procuro compartir els atacs de diarrea mental que, filtrats i gens escabrosos, representen la meva opinió sobre el món en general i l'univers en particular. I vull que consti: passada la cinquantena continuo sense estar d'acord amb el món, això que sóc perfectament conscient que m'ha tocat la loteria. En general visc de gust, tinc tot el que necessito, faig quasi el que em dóna la gana i, en canvi, he de constatar cada dia que aquest món és una puta merda i que l'arrogància del poder juga amb nosaltres de manera immoral.
Pere dijo
Jo encara diria més:
LA VERGONYOSA EXPLOTACIÓ DEL TERRITORI
LA TIRÀNICA I INJUSTA ESPECULACIÓ DEL PREU DE LA VIVENDA
EL QUOTIDIÀ MÓBBING IMMOBILIARI I LABORAL
LA IMPOTÈNCIA DELS TREBALADORS ENFRONT DE LES DESLOCALITZACIONS
NO HI HA MA D'OBRA MÉS EFICAÇ QUE L'ESCLAVATGE
L'ESCANDALÓS AUGMENT DE LA POBRESA EN LA NOSTRA SOCIETAT
Gràcies Martí, per tenir les coses tant clares i compartir-les. Només per aquest escrit va valdre la pena poder-te coneixre ara fa trenta anys i quatre mesos.
Aixó sí que és un autèntic tractat de sociologia política, una radiografia exacta de la nostra societat i un programa d'acció per una esquerra realment inexistent.
QUE N'APRENGUIN¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡
Jo hi afegiria dues coses més:
EL GENOCIDI DEL PLANETA
LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE
Davant de tot això avui m'agradaria que la suma de l'abstenció, el vot en blanc i el vot nul fos igual a 100.
És l'únic dret "al pataleo" que tenim
Votar sí o votar no és la mateixa merda. És legitimar el sistema i a la classe política en el seu conjunt, perquè es puguint continuar blindant, en les seves "incompetències"
No em penso il·lusionar però tinc dret a sommiar.
18 Junio 2006 | 02:14 PM