No me'n puc estar. Fa uns mesos, quasi al principi d'aquest blog, ja vaig reproduir aquest mateix article. Però avui, abans del dia de reflexió, necessito tornar-lo a posar perquè quedi constància de la meva capacitat premonitòria. El vaig publicar al diari El Punt el dia 11 de setembre de l'any passat.
""No sé si justament avui, que és onze, hi haurà algun canvi imprevist que em faci ser optimista, però Espanya té un sostre i ja ho hauríem de saber. I també hauríem de saber que la mecànica política es caracteritza per la perversió semàntica de qualsevol paraula i de qualsevol concepte. Per això no espero gran cosa de l’anomenat “nou” Estatut. Em temo que, a efectes reals, tot el galliner que a hores d’ara salta de pal en pal dins la gàbia del tripartit per ampliar i blindar competències o reclamar drets històrics acabarà tal com acostumen a acabar sovint els pactes polítics: amb un canvi semàntic de les paraules principals del text per tal que pràcticament res no canvïi en la realitat, no fos cas que prenguéssim mal. Si fa vint-i-cinc anys vam poder recuperar l’Estatut va ser a canvi que una vareta màgica inventés l’estat de les autonomies (o sigui, una Espanya amb menys províncies però una mica més grosses) amb la intenció de difuminar allò que bascos i catalans, des de la ciutadania i des dels moviments polítics d’aleshores, reclamaven amb molta més unitat i convicció que ara. Per això em costa creure que ara, amb menys capacitat de pressió popular i amb moltes més lleis per vacunar entusiasmes, es pugui aconseguir alguna cosa diferent. Això sí: passi el que passi amb el nou Estatut, els nostres mandataris ens acabaran convencent que hi haurem sortit guanyant i que Catalunya ha fet un pas de gegant davant de la història.""
Hem de crear un jutjat internacional pel bon ús semàntic! Així, quan un poític digui "vaig dir turrons: Quins turrons!" el fiscal diria "no,no vostè va dir: Collons, quins collons".
Sí i amb orgull! fora el PP!
Comparteixo la teva opinió sobre el nou estatut pel fet que no canvia substancialment el marc polític en el que estem, i que en ell mateix no significa cap gran pas.
El que no estic d'acord és en pensar que no es podrà millorar. Estic convençut que Espanya deixarà de ser una nació sobirana en els propers anys, no per la força de Catalunya o Euskadi, sinó perquè una nació al meu entendre es conforma com una unitat política que preserva una unitat econòmica. Europa es cruspirà Espanya com fa 300 anys Espanya es va cruspir Catalunya. Aquesta nació Europea serà multicultural, i per tant no tindrà els tics totalitaris i uniformitzadors de la nació espanyola (com és ara suïssa). Dins aquesta Europa, els catalans hi tindrem cabuda com a poble. Això si, hem de resistir uns quants anys més els intents espanyols d'anihilar-nos.
El NO no és del PP... votar SÍ no és anar contra el PP.
Per cert... tant de temps intentant anihilar-nos i jo no me n'he adonat? Maleïts siguin! Ara mateix llenço l'entrepà de choriço i me'l foto de fuet. Que n'aprenguin, homeeee!
jo voto Sí per convicció.
penso que es pot optar a tres vies:
1) la de la ESPAÑA una i etc...
2) la de l'independentisme
3) la de les autonomies
la primera ja la sabem.
la segona no passa per l'estatut, ni per aquest no per cap altra. Té un problema: no tothom és independentista i, a més, en la línia de Paccius, el futur dels estats està per veure, l'economia global fa la seva i no enten en acotacions. Menys estat és més mercat i més mercat és menys societat, etc.
la tercera via, l'autonomista, la comparteixo per vàries raons: possibilita el federalisme i altres analogies, serveix per facilitar la concurrència de models en un marc comú. No impedeix a ningú ser espanyolista, ni catalanista, ni federalista. Fixa els mínims per funcionar ara i aquí. Funciona per gradualisme, per pactes, per esmenes i per negociacions. Sovint no s'aconsegueix tot, i en canvi s'aconsegueix bastant. Permet que els que (com jo mateix) pensem que hi ha més coses a banda del fet nacional, puguem fixar altres línies d'atenció socials, econòmiques, culturals o metafísiques.
Per mí, el Sí és interessant, plural, concurrent, recurrent, contradictori i estimulant. Polivalent i no pas unívoc.
SOC TRAÏDOR? POTSER HO SOC.
El federalisme vé de lluny i té un lloc d'honor dins de la història del moviment popular i obrer del pais, de catalunya. Llegiu en Termes o en Fontana (aquests són historiadors que voten SÍ i són d'escola PIERRE VILAR).
PDT: Parlant d'historiadors... compte amb un nou producte mediàtic, es diu ORIOL JUNQUERA, el barrufet que impartia mitologia patològica i pseudohistoria, en el programa més fatxenda que ha parit mai TV3, l'impresentable EL FAVORIT (de la factoria Toni "erc" Soler).
jo he decidit dir SI i n'estic bastant carregat del PP i a ERC no la creu ni els propis jefes de tants gelos que tenen de no sortir a la foto i per dins els d'ERC se'n fan creus de dir el mateix que Zaplana, Losantos, Aznar i l'opus dei
No tiris el bocata, Carles, si t'agrada el xoriço.
Em referia a l'assimilació i uniformització cultural que fa Espanya. Si també t'agrada i t'hi sents a gust doncs defensa-la com fan els "ciutadans de Catalunya". No hi tinc res a dir.
És el que passa a València. Allà aquest fet és acceptat per la majoria.
M'encanta el xoriço. De fet, era un farol! Però jo no defenso res, no tinc les idees tan clares com vosaltres. De fet, em fa gràcia quan una defensa d'una hipotètica espanya fa que et lliguin de seguida amb ciutadans de catalunya, i el fet que aquesta menció, sigui un insult. Ells també us deuen nombrar a vosaltres com a insult, suposo.
De bon rotllo, però dir que Espanya, així en general, fa això o allò, o és tal i és qual, em sembla buit i sense sentit. Sé què que vols dir, però digue-ho: què vol dir que Espanya uniformitza etc?
T’envejo Tati. Només és traïdor qui si es traeix a si mateix. Aquest és el meu problema. Faci el que faci em traeixo. Si voto que sí estic votant una farsa que no em crec, si voto que no estic votant un radicalisme nacionalista en un sentit o en un altre que no comparteixo, i si no voto estic dient que passo, cosa que tampoc no és veritat.
Jo estic com tu Paccius. Però l'abstenció se l'apropiaran els mateixos que demanen el NO. Així doncs és o SI o NO=Abstenció.
Atenció: Aquest comentari no l’ha fet La Mirada dels Premianencs.
La votació que ens hauria de preocupar ara no és la de l’Estatut. Heu omplert la butlleta dels premis de la ràdio? Com és possible que pugueu dormir per les nits sense haver votat encara per La Mirada dels Premianencs?! A votar ja mateix!
Al Carles
No t'ho prenguis malament, no hi havia cap intenció d’insult en fer esment a Ciutadans de Catalunya. De fet em sembla una posició tan respectable com qualsevol altra que sigui democràtica. Es pot argumentar en contra d’ells que falsegen la realitat, però digueu-me qui no ho fa.
Quan deia Espanya em referia a l’Estat Espanyol, entenent Estat com tota la maquinària administrativa, les institucions, la legislació i l’exèrcit. Potser em diries que les autonomies també formen part d’aquest Estat Espanyol que jo defineixo com a centralista, i és veritat. Però hauràs de reconèixer que la maquinària central defensa les seva supremacia en els diferents temes amb dents i ungles. A la que et descuides ja han tret un decret harmonitzador, uniformitzador que els torna el control de la situació. I és comprensible, tota organització treballa per la seva preservació i per al seu creixement, encara que sigui contra corrent. En aquest sentit l’estat espanyol es defensa d’Europa que li treu competències per dalt i de les autonomies que l’erosionen per baix.
Ahhhhhh. A això es referien amb allò de solidaridad con el pueblo español. Claaaaro. No et preocupis, no sóc gens susceptible.
???? Ara no et segueixo.
Si ja és difíl en les relacions humanes arribar a acords, i això ho podem constatar cada cop que tenim la sort o la desgràcia de participar de la dinàmica d'un grup i arriba l'hora de prendre decisions i de mullar-se,quan hi ha pel mig interessos polítics, econòmics, socials, etc., la cosa esdevé encara més complicada i feixuga. Parteixo de la base de què, pels polítics professionals, aquesta és la seva feina i per això han estat escollits, per treballar, per crear fòrmules, idear maneres, el·laborar projectes, discutir-los, negociar-los i arribar a acords realitzables i possibles que tinguin en compte, al màxim, la població que representen. Quan això succeeix, valoro aquest treball de conjunt i dóno el marge de confiança a aquests homes i dones que s'han guanyat el sou fent feina. La política, com la medecina o la meteorologia no són ciències infal·libles, però és d'agraïr, des del punt de vista humà, que hi hagi homes i dones entregats, que es mullen i que quan s'expremen en la recerca de solucions puguem recolzar-los i admetre la qualitat humana que s'en deriva.
Jo votaré SI al nou Estatut.
La ponderació és una virtut inusual. Jaume El Noi n'és un exemple.