Pàgina de Martí Rosselló

11 comentarios

1. carles 15 jun 2006 - 04:56 PM

   Excel·lent foto, sí señor... L'ombra de la lluna, com la del arbre aquell, és allargada, i de llum. Curiós, no m'hi havia fixat...

2. jtati 15 jun 2006 - 05:34 PM

   Bé, la plenitud de les llunes plenes és de fet com la buidor de les llunes eclipsades. La dialectica de les ombres, la textura de la nit.

   N'hi ha que es perden dins d'una lluna plena a la recerca de l'autoestima per la via dels corrents new age. N'hi ha que cerquen dins la lluna el cau de totes les llunes (la M.M Marçal, de fet ho escrivia a "cau de llunes").

   N'hi ha que de la lluna en fan pruna i la vesteixen de dol. I en Pau Riba, àuric i mesmerista, ho reciclava enllà de la saviesa popular, des de Formentera.

   A banda de la balalització del fet selènic, toca segrestar aquest moments d'instantània lluna, dia a dia, nit a nit.

   En el cosmos la lluna fa el seu curs. Tanseval que la mirem des d'aprop del Bellamar com des del Nil (riu egipci, tot sigui dit).

   Martí:

   "No et trobes sol, company, no et trobes sol.
   En som molts més dels que ells volen i diuen"
   (RAIMON, 40 anys després del seu promer Olympia)

3. sigmafote 15 jun 2006 - 05:50 PM

   sembleu una secta del collons

4. carles 15 jun 2006 - 06:29 PM

   Au, vinga! Si això no és amb ànim de lucre!

5. anonimata 15 jun 2006 - 09:40 PM

   quina foto més bonica! jo també vaig veure aquesta lluna dissabte passat ben entrada la nit.vaig pensar que hi havia un cel preciós... i que nosaltres ens empenyàvem a estar sempre mirant el terra. jo vull ser als núvols i collir reflexos de lluna!!!

6. jtati 16 jun 2006 - 10:39 AM

   Senyor "Sigmafote", efectivament SOM UNA SECTA. Esteu convidat a participar dels nostres akelarres i trantes para-budistes i marsupilamis.
   Pura secta! què passa?
   Algun problema, brother?

7. endora 16 jun 2006 - 11:33 AM

   nens i nenes, grans i petits, secta en general, s'ha acabat amb tant de romanticisme, la notícia que us faran baixar a terra o pujar a la lluna!!

   Stefen Hawkins, científic anglès malalt d'esclerosi i lluitador impenitent, adverteix que als anys 30 d'aquest segle, dintre d'una miqueta menys de 25 anys la lluna estarà habitada per l'home/dona.

   Entonssses, al carajo con la mirada perdida i besitos dulzzzes davant els reflexos propers a la platja, que ese toro enamorao de la lunaaaaaaa jas'haurà decidit per saturn i les banyes que portarà la lluna seran monumentals.

   I els poetes hauran de buscar altres o altes marees. Accelerem a mirar al cel, que com tot això s'acaba, alguns ja es freguen les mans per tal tot tenint toxto gravitòs que acoplar-lo als claters galàctics.

   P.D. jo, si hi sóc, hauré somatitzat una ceguera davant tan projecte delictiu que potser sigui capaç d'imaginar-me la luna lunera de sempre.

8. Martí 16 jun 2006 - 11:54 AM

   Ara que treus aquest tema, tinc ganes de recuperar un acudit que en Jaume Perich va publicar quan els americans van arribar a la lluna. L'acudit era en castellà i deia: "Por fin el hombre ha conseguido pisar la luna. Era lo único que le quedaba por pisar" (o alguna cosa semblant).

9. SÍ! 16 jun 2006 - 12:55 PM

   AHIR A LA PLAÇA HI HAVIA UNA DIPUTADA AUSTRIACA QUE ES DIU ULRIKE LUNA-CEK, LUNA-CEK!

10. possi 16 jun 2006 - 02:13 PM

    bo, estic afirmativa, posssí, va a ser que SI que n'era de bo en Perich!

11. Estanislau Verdet 18 jun 2006 - 12:53 AM

    dues grans i veritables virtuts les del cosmos.