És curiós el que ha passat amb les entrades per la final aquesta que ha de jugar el Barça. Els directius, a l'hora d'organitzar la venda de les entrades, va optar per limitar-ne l'adquisició només als socis. Només als socis però sense concretar-ne l'antiguitat. A causa d'això, es veu que molta gent s'ha fet soci del Barça i Immediatament han optat al sorteig pertinent. Alguns socis més antics s'han queixat. Si ho han fet amb raó o no és una cosa de diversitat de criteris i prou. Els nous socis i els més antics tenien els mateixos drets davant el sorteig de les entrades. Es veu que altres equips, el Sevilla, per exemple, que no sé quina final juga, la veritat, van fer una cosa semblant però tenint en compte l'antiguitat dels socis. Algun altre equip que ara no recordo ha optat per aquesta segona solució. El conflicte m'ha sonat a un problema molt més pròxim que no té res a veure amb el futbol. Els que han arribat abans han de tenir més drets o una consideració especial als socis que s'acaben de donar d'alta? Vaja, els que són de Premià "de tota la vida" han de tenir alguna potestat diferent als que s'acaben de fer socis del nostre benvolgut poble?

visca el barça des de la tele de l'amistat!
és evident que la nova foto de capçalera del blog martinenc està feta a la llar badienca, les fustes ho corroboren, oi?
És en una sauna nòrdica de luxe. El que passa és que encara no m'havia tret la camisa.
Fúuu Boclú Basselóoo Ona! Loo loo loo lo-lo loooo...!
tema interessant, llástima que els habituals del blog, molts potser premianencs "de tota la vida", no hagin entrat en el debat... ningú es vol retratar amb un discurs que, en essència, pot amagar un feixisme latent.
ser premianenc de tota la vida és tant accidental com no ser-ho
niño solo només llevas 20 añicos anys en el pueblo, pues doncs yo llevo como porto tres y vivo en el PALMAR y estoy hasta los cataplines de los coches que pasan por delante de mi llar casa, pago impuestos taxes y que pasen por el gas mejor que millor
No ser premianenc de tota la vida és tant accidental com ser-ho. Però cadascú ha d'assumir les seves desgràcies.
jo penso igual però la desgràcia la porto a la barretina i vull veure com explota la vila i com la reconstrueixen els nous salvadors mentres m'ofego dins del fum dels IDEALES
paris barça