DIA DEL LLIBRE I LA LITERATURA. GEOGRAFIA INEVITABLE

Abans que la festa de sant Jordi d'aquest any passi a millor vida seria bo recuperar el pes inevitable de la història. Els anys passen en va? Els anys passen i prou. La festa es manté amb lleugeres diferències i amb cares més o menys noves i l'ombra inevitable del que ja fa trenta anys que belluga. El dia del llibre és un a cita anual ineludible. Quan el dia acompanya és una festa que no té preu. Qui diu que només parlo de coses dolentes, de coses que van malament, de conses que no m'agraden? Aquesta és una petita excepció. Una excepció amb escletxa. També fa trenta anys del F.I.U, ho torno a recordar perquè en quedi constància. Que ningú no ho oblidi. L'existència del F.I.U. constata que les cartes mai no s'han repartit tal com volíem. Ens queda la utopia sempre impossible. Però el dia del llibre porta cua i no es podreix fàcilment al llarg dels anys.
Els dos especímens que apareixen en aquesta imatge, encara vius en el temps, van coincidir a la plaça de l'ajuntament ara fa trenta anys i la policia no va intervenir. Una nova mostra de la impunitat de la delinqüència organitzada davant la prepotència dels individus sempre fora control, assassins en hivernació, intel·lectuals en dic sec, dements quasi sense dents, animals sense sobre, cartes sense morrió, serps de cascavell, assetjadors del cònsol de Tailàndia en la més dantesca de les nits de l'Empordà. Visca la història compartida!
A què ve tot això? Només per posar aquesta foto en el blog? I què? No s'ho val? Estem moníssims!
A BAIX A LA DRETA HI HA ELS "ARCHIVOS" DELS MESOS ANTERIORS. I RES, CONTINUO TAN EMPRENYAT AMB EL MÓN COM EL PRIMER DIA.
Des de la bonica vila suburbial de Premià de Mar procuro compartir els atacs de diarrea mental que, filtrats i gens escabrosos, representen la meva opinió sobre el món en general i l'univers en particular. I vull que consti: passada la cinquantena continuo sense estar d'acord amb el món, això que sóc perfectament conscient que m'ha tocat la loteria. En general visc de gust, tinc tot el que necessito, faig quasi el que em dóna la gana i, en canvi, he de constatar cada dia que aquest món és una puta merda i que l'arrogància del poder juga amb nosaltres de manera immoral.
Pere dijo
Trenta anys desprès, en el Sant Jordi de 2006, els dos especímens varen tornar a coincidir a la plaça dels Peters Pan, i els mossos d'esquadra tampoc varen intervenir.
La impunitat continua. Fins quan?
VISCA EL FIU!
26 Abril 2006 | 10:23 AM