DIA DEL LLIBRE I LA LITERATURA. GEOGRAFIA INEVITABLE

Abans que la festa de sant Jordi d'aquest any passi a millor vida seria bo recuperar el pes inevitable de la història. Els anys passen en va? Els anys passen i prou. La festa es manté amb lleugeres diferències i amb cares més o menys noves i l'ombra inevitable del que ja fa trenta anys que belluga. El dia del llibre és un a cita anual ineludible. Quan el dia acompanya és una festa que no té preu. Qui diu que només parlo de coses dolentes, de coses que van malament, de conses que no m'agraden? Aquesta és una petita excepció. Una excepció amb escletxa. També fa trenta anys del F.I.U, ho torno a recordar perquè en quedi constància. Que ningú no ho oblidi. L'existència del F.I.U. constata que les cartes mai no s'han repartit tal com volíem. Ens queda la utopia sempre impossible. Però el dia del llibre porta cua i no es podreix fàcilment al llarg dels anys.
Els dos especímens que apareixen en aquesta imatge, encara vius en el temps, van coincidir a la plaça de l'ajuntament ara fa trenta anys i la policia no va intervenir. Una nova mostra de la impunitat de la delinqüència organitzada davant la prepotència dels individus sempre fora control, assassins en hivernació, intel·lectuals en dic sec, dements quasi sense dents, animals sense sobre, cartes sense morrió, serps de cascavell, assetjadors del cònsol de Tailàndia en la més dantesca de les nits de l'Empordà. Visca la història compartida!
A què ve tot això? Només per posar aquesta foto en el blog? I què? No s'ho val? Estem moníssims!

servido por martirossello 5 comentarios compártelo