M'he permès la gosadia de robar la imatge que hi havia al blog de l'Estanis i on immortalitza de manera particular i manipuladora el pas de la virtualitat a la realitat. Un encontre esperat i memorable. Una gran manera d'acabar un sant Jordi quasi perfecte en tots els sentits. Ho hauria de dir: ahir vaig ser feliç quasi tot el dia.
La meva festa es va quedar a la plaça de l'ajuntament. Tinc la sensació, si exagero una mica, que m'hi vaig passar tot el dia. Bona part del matí i bona part de la tarda. No vaig comprar ni un llibre, però vaig fer deu mil voltes a la plaça. M'agrada aquesta festa. Fins i tot quan la critico. Hi ha vida, hi ha primavera, hi ha ganes de ser i d'estar i la gent (i quan parlem de gent també parlem de nosaltes mateixos) estava especialment contenta.
I aquells que diuen que els llibres són cars? Sí que ho són, una vegada comprats, o fins i tot si te'ls han regalat, s'han de llegir!. I aquest exercici és el que els fa cars. Llegir no és gratis; s'ha de fer un esforç imprescindible que, pel que es veu, no tothom és capaç de fer.