El pas del temps canvia l’orientació de les coses. I el dia del llibre no s’ha salvat d’aquest fenomen. Sota els canvis hi ha una manera de viure i de ser. De mica en mica i entre tots, entre clients i beneficiaris del pastís, hem fet una societat en què allò col•lectiu s’ha transformat en rendiment econòmic i els individus hem estat convertits en consumidors. Sempre tinc la sensació que a les paradetes de sant Jordi la varietat que s’exposa és cada vegada més reduïda. No cal plantejar gaire cosa més. No sembla que gaire gent hi tingui res en contra. Un món pragmàtic com el nostre només permet l’aventura intel•lectual si té sortida a les botigues. A més, no ens enganyem: el dia del llibre és el dia del llibre. I, malgrat tot, la gent converteix aquest dia amb una festa meravellosa que ajuda a creure que la societat tendeix a la sensibilitat i tot. Convertir en festa el fet de regalar una rosa i un llibre és un descobriment meravellós. L’equívoc, però, és ben clar. Després hi haurà queixes, però avui és el dia del llibre i als centenars de paradetes que hi ha per tot el país es vendran llibres de cuina, de política futbolística o de fabricants de catedrals. Res a dir. Només cal estar atent a una cosa: que ningú no confongui el llibre amb la literatura. Són dues coses subtilment diferents que només coincideixen en el suport físic. El dia de sant Jordi no és el dia de la literatura, només és el dia del llibre, que no és poc.
Publicat avui al diari El Punt.
No és el dia de la literatura, per tant tampoc és el dia de la poesia, de la novel·la, del conte, de l'assaig, de la narració....
Per cert, quin dia se celebra el dia de la literatura?
Si el dia del llibre es compren llibres, el dia de la literatura, què es pot comprar?
Gran enigma
És un fenòmen curios. Al passeig de Gràcia i a la rambla Catalunya resultava totalment impossible acostar-se als taulells de les llibreries. Una multitud feia de barrera. Només en dues ocasions vaig poder atansar-m'hi, en la primera hi havia un home assegut i tot de llibres del mateix autor (per mí desconegut) al davant. Llavors una senyora en va agafar un i li va donar a l'home assegut que va resultar que era l'autor. Curiosament la presència de l'escriptor provocava l'efecte contrari a l'esperat, en comptes d'atraure el públic el repel·lia! La segona vegada que vaig poder accedir a un taulell va resultar que era una llibreria alemanya. Molt interessant, Gunter Grass, Henrich Boll en versió original, era temptador, però els meus coneixements d'alemany són nuls, i em va semblar que tampoc es tractava de comprar per comprar. Després d'aquests èxits vam decidir passar dels llibres i disfrutar de l'espectacle que suposa tanta gent i tant diferent al carrer. A la tarda, ja al poble, vaig tenir més sort.
estaria bé rescatar el concepte LITERATURA...a veure si encaixa el Sandro Rossell o el Doctor Estivill, ja, ja: ara recordo, el doctor ESTIVILL, un vertader lletgista hipnotitzador de nens i nenes!!!!!!!!!! per cert....quin COLOFÓN LITERARI amb l'aparació inextremis del PAU VODAIXA en territori PLAÇA...BENVINGUT A LA ZONA PROTEGIDA DE FUMS, AL DOMINI DELS PETERS-PANS!!!!!
kikiriquí martí