A BAIX A LA DRETA HI HA ELS "ARCHIVOS" DELS MESOS ANTERIORS. I RES, CONTINUO TAN EMPRENYAT AMB EL MÓN COM EL PRIMER DIA.HEM DE VIATJAR, HEM DE VEURE MÓN... (que deia en Capri)
Sempre m'ha resultat sospitós quan tantes persones decideixen fer les mateixes coses pràcticament en el mateix moment. És el cas de les petites vacances de setmana santa i les seves tradicionals processons d'autopistes saturades pel trànsit. Em costa creure que les persones siguem tan iguals les unes a les altres, tan semblants, que quan tenim un parell de dies, ens morim de ganes de sortir a prendre l'aire i viatjar. Sí bé puc acceptar que hi ha gent que li agrada viatjar, com hi ha gent que li agrada el futbol, el macramé, el bàsquet o tot alhora, em sorprèn que a tanta gent li agradi tant viatjar que estiguin disposats a sacrificar-se durant hores per estar aturats enmig d'una autopista. Que aquest estrany consens es produeixi amb el futbol encara ho podria justificar: en algun lloc hem de posar les nostres frustracions personals i el futbol ens pot alliberar tensions.
I després ve allò de les estadístiques dels accidents. És el pa de cada dia i quasi no impressiona ningú. És un peatge assumit que sempre imaginem a compte d'algú altre. És poc probable que ens passi a nosaltres. Al cap i a la fi, les xifres de morts de la setmana santa són com les dels caps de setmana però a l'engròs. I tantes obligacions i normatives no sembla que hagint tingut gaire eficàcia. Se'n deuen haver de posar més, suposo.
I el més divertit ve després, quan als diaris surten les estadístiques. Quasi la meitat dels morts d'aquests dies NO duien el cinturó de seguretat posat. Premi! Això vol dir que més de la meitat dels morts SÍ que el duien posat. Pel que es veu no els va servir de gaire.
Des de la bonica vila suburbial de Premià de Mar procuro compartir els atacs de diarrea mental que, filtrats i gens escabrosos, representen la meva opinió sobre el món en general i l'univers en particular. I vull que consti: passada la cinquantena continuo sense estar d'acord amb el món, això que sóc perfectament conscient que m'ha tocat la loteria. En general visc de gust, tinc tot el que necessito, faig quasi el que em dóna la gana i, en canvi, he de constatar cada dia que aquest món és una puta merda i que l'arrogància del poder juga amb nosaltres de manera immoral.
Pau Vodaixa dijo
M'agradarà veure, algun dia, un "post" en aquest blog, que alavi a la gent (com a conjunt) i destaqui algo positiu. Perque tothom sap que queixar-se, despotricar i dir que el mon és una merda i que la gent és tonta és la manera fàcil de sentir-se be i semblar millor que la majoria.
No dic que no ho sigui (vostè) ni dic que, en part, no tingui raó, però trobo que hi ha moltes coses que funcionen i que la gent no és pas tan tonta i deshumanitzada.
Jo he estat molt sol (autoexclòs) i pensava el mateix que vostè, però (almenys en el meu cas) no era més que una excusa per no afrontar-ho.
No pretenc ser dur, però l'snobisme pessimista avegades em fa posar dels nervis (l'snobisme lletgista que practica l'estanislau verdet, en canvi, és tan patètic que resulta inocu)
Bueno, que res, que una vegada més, vinc a punxar, a burxar a veure si consegueixo crítiques dures de la gent (l'anterior cop que vaig intentar-ho va ser un "frustre", em va donar tothom la raó amb lo del botellón!)
19 Abril 2006 | 11:00 AM