A BAIX A LA DRETA HI HA ELS "ARCHIVOS" DELS MESOS ANTERIORS. I RES, CONTINUO TAN EMPRENYAT AMB EL MÓN COM EL PRIMER DIA.LA REPÚBLICA INDEPENDENT DE CASA MEVA?
Aquest opuscle el va editar l’ajuntament. Es justificaven els canvis de nom dels carrers del poble i s’explicava el significat de cada nom. Memòria històrica. I aquest any es veu que hi ha més ganes de commemorar l’efímera segona república en què els somnis d’una ciutadania més digna es va frustrar per la sempre inútil (diuen) violència de les armes. És un aniversari rodó. El perquè es va acabar i el que va venir després és en els llibres d’història i ara no m’hi poso. De la mateixa manera que no em considero monàrquic, em costa considerar-me republicà. Per no ser, no sóc ni del Barça. Tampoc no sóc de cap partit polític i, posats a fer, tampoc no sóc ni veterinari ni arxiver.
Però ara es rememora o es reivindica aquella breu república. Què significa reivindicar, o recordar només, la breu república de la que ara rememorem els setanta-cinc anys? Què es pretén, ara? Fins i tot quedarà bonic veure la bandereta penjada del pal major de l’ajuntament. Ens sentirem forts i poderosos en alguna cosa? Quin és l’objectiu? Sovint la política no deixa de ser una mena de teatre en la que, fins i tot en plena democràcia, els ciutadans en som passius espectadors amb un entusiasme més que vulnerable. Si visquéssim en un república, quina diferència notaríem en la nostra vida quotidiana? Ni amb un cert esforç d’imaginació no me’n surto. Em costa imaginar quina diferència hi hauria hagut (en la dantesca legislatura anterior) si haguéssim gaudit d’un president de la república espanyora anomenat Aznar. Un president anomenat Zapatero em genera més bones vibracions, això sí. Però quina diferència hi hauria? No serà, aquesta històrica paraula, un terme tan políticament manipulable com qualsevol altre?
Sobre el paper manem els ciutadans. Quan hi ha eleccions votem l’imparable progrés del preu dels pisos, la concentració cada vegada més vergonyosa de la riquesa i la croada contra el tabac en bé de la salut de no se sap qui? Això ho votem cada quatre anys perquè vivim en una monarquia en lloc d’una república? Seria diferent? No m’ho crec. En el seu moment, vam acceptar un rei d’una manera semblant. La paraula és maca, però em costa imaginar quines diferències concretes podríem sentir si España mañana fos republicana. Estalviar-se el sou del monarca i prou? No fotem. Pura demagògia.
Itàlia és una república. França també. I?
Des de la bonica vila suburbial de Premià de Mar procuro compartir els atacs de diarrea mental que, filtrats i gens escabrosos, representen la meva opinió sobre el món en general i l'univers en particular. I vull que consti: passada la cinquantena continuo sense estar d'acord amb el món, això que sóc perfectament conscient que m'ha tocat la loteria. En general visc de gust, tinc tot el que necessito, faig quasi el que em dóna la gana i, en canvi, he de constatar cada dia que aquest món és una puta merda i que l'arrogància del poder juga amb nosaltres de manera immoral.
CROIF dijo
La diferència es ben clara; si fòssim una república, l'estat repartiria gorros frigids per a tothom sense distinció d'edadt, color ni sexe (homes, dones, gais,transsexuals i sexes intermitjos)mentre que la monarquia democràtica aquest pressupost s'el gasta en el canvi d'oli de la moto del Rey.
12 Abril 2006 | 10:19 AM