Quan, fa uns mesos, va sortir el llibre de “Tor, la muntanya maleïda”, vaig creure que érem davant del típic llibre fàcil que aprofitava una situació estrictament morbosa per fer una crònica escabrosa d’un incident que, en el seu moment, va sortir força als diaris. Un llibre oportunista i prou. Em va sorprendre, pocs dies després, veure alguna crítica als diaris en què es tractava el llibre de Carles Porta molt més bé del que havia previst (evidentment sense haver-lo llegit encara). El pas següent era el més lògic: llegir el llibre. Ho vaig fer i em va entusiasmar. Com pocs. És d’aquells llibres que, una vegada començat, no pots fer altra cosa que acabar-lo fins al final. La tensió es manté des d’un principi i, mentre el llegeixes, el convenciment que als personatges esmentats són de veritat no et deixa en cap moment. No era la crònica dels desastres i misèries del poble de Tor; era la crònica i l’aventura dels periodistes que van fer el reportatge que aquest diumenge han reposat a TV3. Mentre el llegia, no estava segur si podia parlar d’un llibre literari. Era un document periodístic, com si no atinés a entretenir-se en el joc del llenguatge per anar directament a la crònica dels fets. I els documents periodístics no són literatura? El fet és que ha estat un dels llibres que més m’ha impressionat últimament. Des que ha sortit a la llum ha estat dels llibres més venuts. I saber que els personatges d’una història com aquesta existeixen de veritat dóna una dimensió ben diferent a aquesta història. Resulta que personatges tan increïbles com els descrits en el llibre tenen carn, ossos i un rostre a la televisió. Existeixen de veritat. Però el procés continua. I el pròxim estiu és a tocar. Segurament ho veurem i espero i desitjo que la xifra de morts no augmenti en aquest petit poblet del Pirineu. Però frustrats com som en les emocions que ens depara la vida quotidiana, necessitats com estem d’emocions de lloguer per tenir la sensació que la nostra vida ho és, caducades les expedicions turístiques a les terres de Bòsnia o a la devastació del tsunami de l’ïndic, els consumidors de tursime local tenim una gran oportunitat de, després del turisme de guerra i el turisme de catàstrofe, inaugurar solemnement en terres catalanes el “turisme criminal” a la muntanya de Tor. Pot ser només el principi.