A BAIX A LA DRETA HI HA ELS "ARCHIVOS" DELS MESOS ANTERIORS. I RES, CONTINUO TAN EMPRENYAT AMB EL MÓN COM EL PRIMER DIA.EXPERTS ANALISTES
Realment, la televisió és espectacle i prou. Inclosos els telenotícies. Però això és tan feixuc, encara que la notícia sigui important, que vegis que la notícia es repeteix una i altra vegada durant tot el dia, almenys durant aquest primer dia. Sobretot si no hi ha hagut morts. ETA no només marca el ritme polític del país, ETA marca el ritme polític del país i el ritme dels informatius. I el dia d’avui n’és un bon exemple. Un dia complet d’anàlisis és molt cansat, la veritat. La tele, com a narcòtic que és, ha de ser variada, irreflexiva i dinàmica. I avui, canvies de cadena i sembla que no hagis canviat de programa. Després de la notícia concreta, venen les anàlisis de tota mena. Anàlisis dels que en saben i els que no, els que tenen alguna cosa per dir i els que no saben ni què dir. He vist algunes entrevistes a gent del carrer que mereixerien una anàlisi psicològica i tot. I això que, en general, no deien gaires bestieses. Era el posat, potser la sorpresa que els demanessin l’opinió... vés a saber. La sospita m’arriba en les opinions suposadament autoritzades. A la Cuatro, per exemple, aquesta nit, entre d’altres opinions relatives a la treva, li han demanat la seva a Karlos Arguiñano. Com si fos un expert en el tema. Fa poca estona m’he topat en aquest cas, però, evidentment, no és l’únic. El que ha dit no és el cas, el fet és que es considerin veus autoritzades persones que “només” són famoses. Què poden aportar aquestes opinions? El mateix que qualsevol opinió del carrer. Una cosa és fer una enquesta popular i l’altra és demanar una opinió sòlida a famosos que, pel fet de ser-ho, no vol dir que siguin representatius.
Ara, quan s’han d’omplir tantes hores de televisió parlant de la mateixa coses s’ha de fer el que es pugui, això també ho entenc.
Des de la bonica vila suburbial de Premià de Mar procuro compartir els atacs de diarrea mental que, filtrats i gens escabrosos, representen la meva opinió sobre el món en general i l'univers en particular. I vull que consti: passada la cinquantena continuo sense estar d'acord amb el món, això que sóc perfectament conscient que m'ha tocat la loteria. En general visc de gust, tinc tot el que necessito, faig quasi el que em dóna la gana i, en canvi, he de constatar cada dia que aquest món és una puta merda i que l'arrogància del poder juga amb nosaltres de manera immoral.
Pere dijo
Aquest blog té tres comentaris sense cap resposta. Estic alarmat. Es el pre-començament de l'inici del començament del principi del fi? Pregunto.
El doctor va perdre en el dia d'ahir una gran oportunitat històrica per no veure la tele. Sembla estrany, deixar-se perdre oportunitats així. Jo no penso que la tele sigui cap espectacle, sinó una màquina infernal de desinformació, i ara deixat anar per la pendent començaria a dir disbarats, però després em renyen.
Que totes les cadenes, durant tot el dia perlessin de la treva, "alto al foc" o com es digui, és la forma més perfecta per desinformar a tothom. És una manera refinada de seguir les instruccions de Gobbles, lloctinent de Hitler: "Una mentida repetida mil vegades es converteis en veritat".
Una informació repetida mil vegades es converteix en... Espectacle? Basura? Anècdota? Material de rebuitg?
Pel que fa a preguntar a la gent del carrer, això també m'ha portat molts maldecaps, a veure si el doctor en té la solució.
En principi sembla el més dmocràtic del món, i la forma de donar opinió als que generalment no tenen accès a donar la seva opinió, però...
Primer " el sistema" fica a la gent en un carreró sense sortida: Quaranta % d i oficials. Quaranta % de fracàs escolar, feina, arribar a fi de mes, pagar hipoteques, malalties, família, pors...i després se els hi pregunta sobre el futur de les ballenes a Alaska, les armes de destrucció massiva a l'Irak, la política agrícola del govern xinès, com si fossin persones amb el temps i la informació per poder-se formar una opinió de tot això. D'això en diuen "la opinión de la calle". I la contraposen a la dels savis habituals. El resultat del koctel és una basura.
Dels famosos per definició. val més no parla-ne
Jo també vaig caure en la trampa. Durant deu minuts, de les 20'55h. a les 21'05h. Em penso que no vaig aprendre res sobre la notícia en qúestió, però que va ser una excursió cap el tunel del temps: Veure el primer govern de Felipe Gonzalez, la cara de xulo de barri d'en Corcuera, o la forma de jugar amb les ulleres d'en Piquè de fa deu anuys, va ser molt alliçonador sobre la "fugidesa" del temps, i la eva crueltat.
23 Marzo 2006 | 12:50 PM