DUES COPES D'ÀNGELS I DIMONIS

Aquesta setmana de botellón, botellada, ampollada i botafumeiro frustrats, també s'ha parlat del perniciós vici de l'alcohol. En concret, em sembla que era dissabte passat, al Periódico, valorava quantes neurones es perdien irremissiblement dins del cervell d'un bevedor de risc cada vegada que omplia un got de vi. Que ningú no interpreti ara que vull fer apologia de l'alcoholisme. Res d'això. Sé perfectament que el meravellós alcohol pot ser una trampa que pot destrossar--i quantes n'ha destrossat!--la vida d'una persona. És com tot en aquesta vida. Una certa moderació fa que els possibles perills d'aquesta droga ho siguin molt menys. I algun excés de tant en tant també té alguna cosa de recomanable. Un dia vaig sentir una dita que em va agradar molt. És clar que escombrava cap a casa i això s'ha de tenir en compte, però això ho fem tots poc o molt. La dita en qüestió sentenciava: "No et refiïs de ningú que no hasgis vist borratxo". Alguna certesa té, aquesta frase. Ara, des d'aquí, proposo una moderació que toqui la ratlleta de la imprudència. Cadascú porta la seva creu.
Ara, el que em continua costant acceptar és aquesta relació directa que es fa entre alcohol i violència. Ho sento però no és cert. Ni els fets del cap de setmana ho corroboren. És mentida. Si tenim en compte la gent, i la gent jove que beu els caps de setmana, i que beu en excessiu excés, els caps de setmana haurien de ser una guerra permanent. I això no passa. Els violents són uns, beguts o no. I molta gent que ha begut o que fins i tot està beguda, no responen violentament. Quasi sempre estem parlant d'una minoria. L'alcohol trenca els fils i surt el que hi ha a sota.
És com aquell altre mite que mai no he entès: posar en el mateix paquet, com si tinguessin alguna cosa a veure, el sexe i la violència. Algú em pot explicar què tenen en comú? Us asseguro que no ho entenc. I ja fa anys que m'he fet gran.

servido por martirossello 2 comentarios compártelo