Cada vegada convivim alegrement amb més normalitat amb una censura tàcita que sembla que justifiquem nosaltres mateixos i tot. Cada vegada més. Ja no és l’estúpida i aparentment superada censura religiosa. Ara que tenim més religions, les censures d’aquesta mena de fantasies atàviques s’han potenciat de mala manera. L’islamisme radical, com una malaltia instal•lada a casa, ha donat un nou gir que no ha desvirtuat les tradicionals. En Leo Bassi provocant com si la llibertat i la tolerància existissin, s’ha trobat amb el que s’ha trobat. Els dibuixants saben que amb segons què no s’hi fa broma. I no només això: la censura ha arribat a les falles! És clar que València és València i que l’Estellés ja fa temps que és mort. Si fa anys van gosar cremar viu un personatge de cartró anomenat Joan Fuster i de mica en mica es va fer broma de coses impensables sense que hi hagués gaires problemes, ara la línia es corba en direcció contrària. Les icones que arriben fins al cel i fins a l’infern s’han obviat per si de cas per si les mascletaes perden el control. I el que és més greu, sense que ni es fotin amb la religió ni en estupideses semblants, les llibertats de les televisions locals i subsidiàries també han estat posades a ratlla. S’ha prohibit a aquestes televisions que emetin porno de veritat, en obert i gratuït, a les tantes de la matinada? Toca’t els collons sense excitacions televisives irreverents! Quin mal feien? No tenien audiència? Algú les considera de mal gust? Estem parlant de les tantes de la matinada! Ara emeten eròtic del tou! No sé si això deu ser erotisme civilitzat i l’altre no. Nem bé. Per aquest camí acabarem passejant el president del parlament europeu, el raier del Pallars, sota pal•li. Això sí, un pal•li aconfessional i potser fins i tot laic.