No és la primera vegada però la convocatòria d'ara sembla més extensa i noticiable. Avui hi ha una nova activitat lúdica, promocionada de manera evident pels mitjans de comunicació més poderosos, els noticiaris de la tele inclosos, en diverses ciutats de l'Estat. De manera comunitària i aleatòria, es practicarà la vella tradició de les festes a l'aire lliure, sense permisos, de manera massiva i desafiant les normes que diuen que no es pot beure alcohol al carrer. Mai no hi he participat, que recordi, però trobo que deu ser divertit. La presència de la policia deu ser un incentiu més. Em nego a situar-me contra les festes al carrer, amb alcohol inclòs i sense permisos oficials. M'hi nego. No deixa de significar una altra manera de transgredir el que de mica en mica se'ns imposa. I per als joves trobo que és molt més sa i surt molt més barat que entaforar-se en una sòrdida (mai tan ben dit) discoteca en què decideixen si hi pots entrat amb un argument tan racista com ara la indumentària que hom porti. Ara, també estaria bé poder fer neteja dels maleducats que, sense necessitat, es pixen al carrer; dels cretins que trenquen els envasos i els gots de vidre; els capullos que tenen actituds violentes perquè, infeliços ells, se senten emparats pel grup i de tota la xusma que té la virtut de malbaratar qualsevol festa col·lectiva amb la seva grolleria connatural.
Botellón, coño!

Estic totalment d'acord en tot el que diu, "el botellón" com el cridem es una manera de gastar-se menys diners i de no haver-hi de passar per el racistes del porters de les disctèques, et miren d'adalt a abaix i si els hi agrades entres i si no un altre nit serà... A més a més pendret alguna cosa a la discotèca es cada vegada més car i si posem en un costat "el botellón" i a l'altre una discotèca et surt més a compta lo primer...
Està clar que sobren les persones que pixen i tiren les deixalles al mitj del carrer, però no només son el joves del "botellón" els que ho fan.
Miri sr. Martí,
jo si que em nego a dir que els joves monten aquest botellón per anar en contra de l'opressió, i per motius solidaris i de germanor i coses super-guais mestizo-raval-multiculturals, no.
Els joves (i jo en tinc 24) avui en dia (tret dels grups reduïts que s'impliquen en els barris etc) no es mouen per res que no sigui per egoisme, és mouen per oblidar la seva tristesa personal (drogues, alcohol, festa), es mouen pel sexe (ties borratxes preferiblement) i només assisteixen a manifestacións quan els permet saltar-se el cole amb justificació o en el cas de les de la guerra perque si no no podras dir que hi vas anar. No mitifiquem ni ho "vucolitzem" tot, que l'alcohol i les drogues estan matant la consciencia de la joventut i l'unica manera de ser algu o ser feliços és "desfassant", ja que tenen clarissim que mai seran ningú (la majoria d'ells). Si es fes un estudi sobre això (ara que se'n fan tants) es veuria que la majoria dels joves son infeliços i no s'agraden i tot ve d'aqui, o es maten de gana vomitant, o es droguen fins a oblidar on viuen, o carden amb les nenes mes joves per oblidar que les de la seva edat no els fan ni cas i per trencar els cors dels altres com si això curés el propi, o van pegant a gent pel carrer, perque això si, anant al gimnas es facil que arribis a ser el mes fort del barri.
Em sap greu ser tan "tipic" i tan "destructor", però es que ja n'estic tip de que tot sigui guai, maco, antiglobalitzador i contra l'opressió, no fotem, son tot d'infeliços que volen pillar una taja impressionant i com mes ties hi hagi i mes festa mes guai serà i mes ho podran recordar, exagerar i explicar.
(val, ara critiquin-me i quedin be, jo ja he dit la merda per tots)
Que consti que no ho dic explusivament pel que dieu aquí, basicament ho dic perquè porto tot el dia sentint tertulians ex-hippies que intenten fer veure que el botellón és igual que el maig de 68 casi, no se si arrepentits per haver-se transformat en chupadors del bote o què, però no fotem...
D'acord. Però la gent jove dels anys 70, la gent jove que pretenia ser activa, també érem quatre gats, no ens enganyem. I aleshores a Premià hi havia tres o quatre discoteques. Ara no n'hi ha cap.
Potser sí que de vegades tinc atacs de nostàlgia i sublimo coses que no conec. També pot ser, la veritat.
I espero i desitjo que una activitat com aquesta tingui el sa objectiu de lligar. Beure per beure no té cap utilitat. Si l'objectiu no és lligar, ja em diràs quin és!
Estic totalment d'acord amb el que diu en Vodabaixa. Tos els que critiquen esl preus dels bars, discos, etc., molts d'ells es gasten després 60€/gr de coca, o 6€ la pasti,.... Per cert, això no és un "botellón" sinó un "macro-botellón". A Granada, de monent, 15.000 persones aquest vespre i espera't a les 12pm! Tu saps el merder que hi haurà allà? I la despesa pública que suposorà netejar els vidres, gots, plàstics, etc... per la ciutat? I la de gent que acabarà al CAP perquè s'ha tallat amb els vidres o les vomitades i comes etíl·lics que hi haurà? I la de cotxes i motos que destrossaran, i la pasta que costa canviar un retrovisor! A veure, una cosa es fer un beure, espontani o no, perquè és cert que molts van curts de pasta, i sóc la primera en consumir a la Plaça Nova o a la platja de Premià amb amics, però després ho llencem tot a les papereres! En definitica, crec que molta gent de la meva generació és gilipollas i no tenen gens d'imaginació! Què gui i progres empitofant-se tots plegats!!!! Es nota que no surts per Barna! I precisament avui dia hi ha bars baratíssims pel Gòtic -hi ha vida més ènllà de Premià!!!!-. Per acanar, no sé qquè hi trobem liant-se amb un/a tio/a que va d'alcohol fins el cul! Ho trobo repugnant i absurd perquè no t'enteres de l'orgasme i després descobreixes al teu costat algú replsiu que t'empitjora encara més el ressacot dels collons, doncs una cosa es fotre's un copa d'alcohol decent i una altra injerir 5 cubatilles de verí de garrafa!
Pau, maco, a Premià de Mar, dalt de la gran Via, en un tercer primera, tens casa teva. Si t'escau et donaré el número i el carrer. Tinc home cinema i no tinc gos.
Potser perquè tinc una filla adolescent i una altra fent cua en el moviement d'hormones, el tema del "botellón", l'ús d'aquesta paraula ja em produeix grima, em preocupa bastant i per això m'ho qüestiono amb uns altres ulls. Penso que aquestes "festes" estan molt lluny de les trobades jipis a la platja de Canet i bastant a prop d'un fet que tú toques amb molta claretat i seny: la falta del jove per tenir un control de la seva pròpia vida i que en moltes ocasions consisteix per tant en invair la d'altres. Jo crec que la juventut i el divertiment no és això. Els dos conceptes van lligats que no canvii mai, per favor, però no fotem, una cosa és fer d'un dia una festa i una altra fer de la teva vida un festí, un festí del que pots acabar molt i molt empatxar i massa resacós i evidentment sempre acaba sent un engany. Aquestes convocatòries, i si són virtuals encara més, fam tuff, xavals i xavales amb un passat on els valors no han estat el seu eix,de nanos sense futur,en fi joves amb un present insatisfet. És del tot esperançador que un tio de 24 anys com tu faci aquesta manifestació tan positiva del fet de "veure i beure". De fet se lo agradeceré eternamente saber que sí que n'hi ha joves amb un sentit de festa saludable, on ni molt menys s'han de menysprear les birres. Bé, acabo replicant a l'amic Martí, amb un crit:
Botellón, No
Festa, Si!
Les nanes molt maques per cert, la gran potser t'interessaria coneixer-la i fer una birra amb ella. Parla, pensa i veu/beu, ah i aquest cap de setmana potser "la pilli" però amb la seva gent, amic i amigues d'un cau i per allà els Pirineus.
I la petita, pos això, petita i amb ganes.
Lo dicho, Gran Via amunt, prop de la ciutat sense llei.
a Toni, bien! i tu tens 26? +-. Bé, anem bé.
Per cert t'has adonat que replicaven les dues alhora? dos minuts de diferència en donar-li a l'enter.
Un plaer sempre. Per cert, ¿tu ja saps el número i el carrer oi? Ja saps, ca teua. Seria molt grat que portessis una ampolleta de vi, sinó alguna cosa trobarem a la neevera.
I jo que? Em quedo a la porta?
jo estic perplexe, no per les botellonades o per si això és o no és hippie o transgresor, o si això pinta a antisistema o carnaval etílic. La meva perplexitat és que es que d'una cosa enormement integrada en el sistema com e´s el ditxós botellón se'n pugui deduïr que representa una protesta. El botellón és el "reverso tenebroso" del sistema. Pura dialèctica. A occident el sistema es pot alterar a base de procesos historics de classe (la qual cosa està fotuda) on la gent currant prengui consciència del seu paper antagonista (la qual cosa vol dir...que està molt magre el tema). etc... bé, estic bastant amb el Pau Vodaixa. Jo crec que el botellón és un escapisme col·lectiu amb una àmplia gamma de sensacions que oscil·len entre el "epater tout", les ganes de riure, les ganes de sexe, les ganes de dir "somos muchos y somos cojonudos" i algun que altre despistat que està convençut que estem a l'avantsala de la revolta popular o en un questionament col·lectiu de les ordenances municipals, tot plegat ben adobat de esponsors directes (als botellons d'Andalusia hi havia pancartes de CRUZCAMPO!!!!) o indirectes. A mi ni fu ni fa el botellón, però ara toca que els sociolegs en facin la diagnosi. Coses positives? segur que moltes, començant en prendre el carrer a hores intempestives, i negatives? doncs, aquesta apologia dels media sobre un tema de doble moral constant. Ara que conec una mica per dins els limits, les grandeses i les misèries de la politica, començo a preocupar-me pel periodisme (no tots són iguals) i les seves formatejades de l'auca. Què vull dir? doncs que mentres uns (politics) son acusats de teatrals i representadors (a més de representatius), altres, els periodistes (en divers grau) alimenten l'auca, la "guionitzen", la transmuten, la pauten, inventen i reinventen. Total: milers de bebedors (pràctica ancestral de l'espècie humana d'arreu del globus) esdevenen per sentencia mediàtica un col·lectiu unívoc de "contestació", "plaer"," gamberrisme", "diversió" o "deliri" com si totes aquestes paraules fossin llocs comuns intercanviables i fonamentats. Aleshores: les festes de la cervesa alemanya, què són? les teshuinades dels indis tarahumara, què són? les porronades als aplecs de calçotades què? les cantades d'havareres amb cremat de rom i samarreta de ratlles, què? els aplecs del cargol lleidatà amb tintorro? No fotem! el botellón està inventat des de la nit dels temps! la diferència és que ara hi ha internet, periodisme fàcil i un despiste col·lectiu descomunal. Els sistema, el capitalisme i totes aquestes coses, són una altra lliga amb uns altres temes: relacions de producció, explotació, exclusió, dominació, etc...Parlar de botellón=antisistema és com dir que fa calor a Groenlàndia. ... salut i, això sí, alcem la copa de bon ví!
Absolutament d'acord. L'únic que deia en el meu text és abomino el gamberrisme que sembla inherent a aquests actes. Ara el "botellón" en si... Serà que nosaltres, en la nit del temps, no fèiem botellons familiars enmig del carrer amb tota la colla? Ara, no recordo que trenquéssim res expressament i exercissin la violència. Ni borratxos. L'única transgressió que recordo, si no estic mal fixat, eren les vomitades que, aquestes sí, queien on queien. Ara un botellón amb gent civilitzada... si encara fos jove potser hi hauria anat. Sense cap bandera. A divertir-me.
en definitiva: sense premsa o amb premsa, la gent sempre ha begut de manera individual, en parella, en trio o en colla. Res de nou a Estribor! Què tal una convocatòria de consumidors de Cerebrino Mandri? o una de monogràfica de seguidors del Torres5? o una de fluomicilencs? anims! Hi ha modalitats no inventades!
Jo també estic fins els ous del maig del 68.
Fa tres o quatre mesos quan els joves marginats dels barris marginats de les ciutats de França cremaven cotxes per protestar per la cotxina sort que els hi ha tocat viure, es feien paralelismes sobre el maig del 68. Ara que que hi protestes dels joves estudiants i de classe mitja per un suposat contracte de treball, també es fan parelelismes sobre el maig del 68. ara que una quiants miles de joves a diferents ciutats del nostre estat organitzen això que se'n diu un botellón, també es volen fer parelelismes amb el maig del 68, i amb moviments suposadament emancipatoris.
L'ínica cosa que recordo del maig del 68 és que acabava de fer 16 anys i que de les poques notíces que sentia a la ràdio o llegia als diaris, vaig concloure que estava afavor d'en De Gaulle i de la seva política de fermesa i de no cedir a les protestes.
Desprès d'haver llegit més coses he arribat a la conclusió que el maig del 68 mai va exisitir. Igual que l'arribada de l'home a la lluna, que hi ha gent que diu que va ser un muntatge. donç igual.
El maig del 68 va ser un muntatge del sistema per fer veure..... etc. etc.
L'altre cosa que comença a ser insufrible són les comparacions entre l'abans i l'ara. Sembla que qualsevol individuu de més de 40 anys hi està inexorablement condemnat. Abans no es trencaven contenidors ( en prou feina n'hi havien). abans no estavem manipulats per crides d'internet ( no n'hi havia) abans, abans.
Gent de la generació dels meus pares o avis poden explicar autèntics disbarats dels joves de llavors. Per tant em nego a fer comparacions, sobre la bondat d'uns i altres.
La diferència fonamental ( i ja caic en el parany) és que la generació dels anys 60 i 70 creia que tenia futur, i aquesta no s'ho creu. L'Estanislau ho ha explicat molt bé.
Tothom ho sap ( i flota en l'ambient) que la majoria de joves d'ara viure pitjor que els seus pares, cosa impensable de pensar fa trenta anys , quan el progrès semblava infinit.
I a partir d'aquí es poden explicar moltes coses, molts botellons, cremades de cotxes i de contenidors etc. O no es poden explicar i prou.
No veig que la majoria dels joves d'ara visquin pitjor que els seu pares. Em sembla una afirmació sense fonament.
Per principi els violents em cauen malament, siguin caps rapats o portin rastes, passamuntanyes o uniforme militar.
El botellón i les seves maneres de fer em recorden a una horterada tipus "gran hermano", que facin el que vulguin, que no trenquin res, però. Jo prefereixo un Ricard amb gel en una terrassa
D'entrada dono les gràcies per l'acollida que ha tingut el comentari d'en Vodaixa, en part m'en sento partícep (si és que s'escriu així, i sinó també)
Després dir-li a la Toni que, molt be, però que és Vodaixa i no Vodabaixa (tot i que es podria intentar justificar)
I finalment a l'Endora que ha dit: "...saber que sí que n'hi ha joves amb un sentit de festa saludable"
Dir-li que jo tot i que en el meu DNI (massa caducat) posi que tinc 24 anys i sóc espanyol en realitat en tinc 40 i soc finlandès o algun d'aquests pobles seriosos, civilitzats però robots. Lamento informar-li que soc abstemi, que fa temps vaig deixar els porros i finalment el tabac. Que apenes surto de "festa" i que la ciutat de barcelona (sobretot centre) de nit em genera una seriosa por. Que no soc dels que es lia amb qualsevol en busca de festa i que estic totalment enganxat a internet i a la musica. O sigui que soc realment aburrit, i que si realment em mudés (mai amb corbata) al seu tercer de sobre la gran via podria acabar bastant fins els collons de mi.
Per acabar em quedo amb una frase del que he dit: "en realitat tinc 40 anys i sóc finlandès"
agraeixo molt la meva aportació.
sento dir a aquesta persona tan poliédrica (oh com m'agrada la parauleta, és tan...cool!) que,,,,,
neng, ets únic!!!
ei us recomano l'entrevista d'avui al Periodico a un Sr. Psiquiatre, nnnnnnomenat Sr. Andreoli i que ha escrit coses com un llibre sobre la crisi de la juvent a "Carta a un Adolescente".
el problema es el beso en la boca mal orientado y como siempre la culpa la tiene Yoko Ono
Vaig cometre un error de picatge. El que havia de dir el texte era que els joves d'ara viuran ( quan siguin adults) pitjor que els seus pares, viuen ara. ( en termes generals)
No sé si la cosa té fonament o no, però els sabis que a mi m'agrada creure diuen això ( o així ho vull entendre jo. )
Potser hi ha més oportunitats però també hi han més incerteses i més pors.
Sembla que la tendència general a la nostra Europa és anar a un món més polaritzat, de gent molt més rica, però també de més pobres, i una tendència a desertizar l'anomenada classe mitja. La mateixa tendència indica que les diferències entre uns grups i altres tendeixen a incrementar-se. Encara que els pobres siguin una mica més rics que fa deu anys els més rics ho són molt més. I aquí està el problema amb les comparacions relatives. Tendim a un món molt més ric globalment i molt més injust també globalment.
Fa uns mesos a França protestaven els joves dels barris sense esperança, a on l'atur és un 40 %. Ara ho fan els joves a on en el seu mitjà l''atur és un 20%, però que també tenen les seves esperances sino truncades, sí disminuides.
I amb la por de caure en el por de l'altre costat. El sistema, o com es vulgui dirjuga a aquest joc. Per un costat ensenya la pestanaga de les oporetunitats, i per l'altre el pal de l'abisme. A mi em sembla que aquests fenòmens són com partícules que respiren en l'ambient, i que tenen conseqüències de fets que costa molt entreveure la relació causa- efecte.
Un dels fenomens que comencen a tenir gruix social és l'anomenada generació del 1.000€ Són persones entre 25 i 30 anys carregats de carreres, masters, post- graus etc. que no logren l'estabilitat, ni l'acens social que els seus títols semblaven assegurar. Tenen força similitid amb els que protesten aquests dies a França. S'està creant una classe mitja-baixa carregada de títols que fa d'auxiliar en el món dels estudis, els laboratoris i l'alta especialització. ( Una mena de nou proletariat que ja va començar en la generació que era jove fa trenta anys i que ara s'ha intensificat molt més)
Del botellón he anat derivant cap aquí
besos en la boca y trabajo concluido, don Pedro.
a veure si ens ofegarem amb tanta salivera petonera! i si fem una concentració nocturna de petoners bucals? podria ser una manera de completar la pregunta que generen els textos "perencs" (de Pere): "què fem?". Enginyós senyor Biosca! això és com CALIFORNIA 67!