A BAIX A LA DRETA HI HA ELS "ARCHIVOS" DELS MESOS ANTERIORS. I RES, CONTINUO TAN EMPRENYAT AMB EL MÓN COM EL PRIMER DIA.LES ESTÚPIDES CONSEQÜÈNCIES DE LA SOLIDARITAT
Com sempre, el que és important és sortir per la tele. I que hi hagi un drama fins i tot real per explicar. L'Alba, una Alba que, de fet, no conec de res, continuarà a l'hospital una llarga temporada. Real i cruel, això ningú no ho pot negar.
La violència contra les dones. La violència infantil. La violència dels més forts contra els més febles. La violència dels més guapos contra els més dèbils és moneda corrent per més campanyes de sensibilització que es facin. I m'omple de rubor que la Caixa, activa practicant de la violència econòmica, s'apunti a aquesta moda com si hi tingués dret.
I el colmo del paroxisme de la publicitat es transforma en un desconcertant magatzem de regals, en joguines, per a la víctima, l'Alba sense cognom i quasi sense matí. I per la tele ho ensenyen com un acte d'altruisme dels que, de manera irracional i grollera, envien joguines a la nena que, Alba encara, ha estat agredida pels seus. Una gran manera de solucionar el problema. Què pretenen quan col·laboren tan altruistament d'una manera tan inútil i comercial? Potser m'equivoco, però no ho puc entendre. I no crec que sigui per falta de sensibilitat per part meva. Ara, a través del mateix criteri, si em sobren quatre duros i tinc ganes de sentir-me solidari, li enviaré un consolador per si supera la trista etapa de l'adolescència i s'acaba trobant desemparada, ja de jove, en una societat cínica i violenta en què probablement ja ningú no li enviarà cap tipus de regal.
Des de la bonica vila suburbial de Premià de Mar procuro compartir els atacs de diarrea mental que, filtrats i gens escabrosos, representen la meva opinió sobre el món en general i l'univers en particular. I vull que consti: passada la cinquantena continuo sense estar d'acord amb el món, això que sóc perfectament conscient que m'ha tocat la loteria. En general visc de gust, tinc tot el que necessito, faig quasi el que em dóna la gana i, en canvi, he de constatar cada dia que aquest món és una puta merda i que l'arrogància del poder juga amb nosaltres de manera immoral.
jtati dijo
Gilles Deleuze i Felix Guattari, a quatre mans, com pianistes textuals, recullen el perquè de tot plegat en els monumentals reculls "El anti Edipo, capitalismo y esquizofrenia" i "Mil mesetas, capitalismo y esquizofrenia II". Dit d'una altra manera, el capitalisme i llurs dispositius alineants, o sigui -curt i ras- les menjades de coco, facturen un descerebrament compulsiu. El capitalisme s'experimenta en forma de deliri, i el deliri s'autoabasteix de subconscient actiu (la ment ja no representa el teatre de les subjectivitats, ans al contrari, les fabrica). Bé, conyes a banda, delirium banal caixa i faixa!
14 Marzo 2006 | 05:31 PM