A BAIX A LA DRETA HI HA ELS "ARCHIVOS" DELS MESOS ANTERIORS. I RES, CONTINUO TAN EMPRENYAT AMB EL MÓN COM EL PRIMER DIA.PERE CASALDÀLIGA
M'emociona que el Premi Catalunya (es diu així?)d'aquest any s'hagi donat a aquest home, exemple viu de la coherència davant la regular, assumida i potenciada injustícia del món. La brúixola sempre hauria d'assenyalar persones com aquestes. Ho sento. I, malgrat tot, sempre que veig honors d'aquesta mena, tinc la sensació que tot plegat no és altra cosa que un nou exemple de cinisme col·lectiu. Per què premiar els valors d'una persona que, de fet, quasi ningú no comparteix? Quasi ningú i, sobretot dels sobretots, els que tenen a les mans el poder real en la nostra societat que no és la seva.
.
Transcric un fragment d'una entrevista que he trobat per internet. Evidentment jo també escombro cap a casa. Tinc la sensació que el que diu aquest home em representa de tal manera que arriba a emocionar-me. De tota manera continuo creient, honestament, que NO HI HA RES A FER. I si m'equivoco que algú m'ho demostri amb fets concrets.
.
""Me preguntaron varias veces, en este viaje, qué puede decir o hacer la Iglesia ante el neoliberalismo. Yo, recordando los consejos de nuestros antiguos catecismos ('contra pereza, diligencia; contra gula, abstinencia') respondí: 'contra el neoliberalismo, la siempre nueva liberación'. Destaqué que el neoliberalismo es el capitalismo transnacional llevado al extremo. El mundo convertido en mercado al servicio del capital hecho dios y razón de ser. En segundo lugar, el neoliberalismo implica la desresponsabilización del Estado, que debería ser el agente representativo de la colectividad nacional. Y agente de servicios públicos. Al desresponsabilizar al Estado, de hecho se desresponsabiliza la sociedad. Deja de existir la sociedad y pasa a prevalecer lo privado, la competencia de los intereses privados. La privatización no deja de ser el extremo de la propiedad privada que, de privada, pasa a ser privativa y que, de privativa, pasa a ser privadora de la vida de los otros, de las mayorías. La privatización es privilegización, la selección de una minoría privilegiada que, ésa sí, merece vivir, y vivir bien. Esta es doctrina de los teólogos del neoliberalismo: el 15 por ciento de la humanidad tiene derecho a vivir y a vivir bien; el resto es el resto. Al contrario de lo que dice la Biblia, de que es el resto de Israel, resto de pobres, quien debe abrir caminos de vida y de esperanza para las mayorías. El neoliberalismo es la marginación fría de la mayoría sobrante. O sea, salimos de la dominación hacia la exclusión. Y, como se suele decir, hoy ser explotado es un privilegio, porque muchos ni siquiera alcanzan la 'condición' de explotados, ya que no tienen ni empleo. Estamos viviendo entonces lo que se llama un 'maltusianismo' social, que prohibe la vida de las mayorías.""
Des de la bonica vila suburbial de Premià de Mar procuro compartir els atacs de diarrea mental que, filtrats i gens escabrosos, representen la meva opinió sobre el món en general i l'univers en particular. I vull que consti: passada la cinquantena continuo sense estar d'acord amb el món, això que sóc perfectament conscient que m'ha tocat la loteria. En general visc de gust, tinc tot el que necessito, faig quasi el que em dóna la gana i, en canvi, he de constatar cada dia que aquest món és una puta merda i que l'arrogància del poder juga amb nosaltres de manera immoral.
àngel pagès dijo
hola S.O.S. un hacker o un feixista o un cybergamberro o senzillament un estupit ha suprimit i volatitzat el meu blog, les meves hores de creació, els meus arxius d'amics i centres d'interès, i una part de la meva vida escrita. El meu blog ha passat a millor vida. No existeix. Ni tant sols puc utilitzar la meva contrasenya ni el meu nom de bloger per signar. L'autor de la malifeta s'ho passarà bomba, però com deia el poeta "nos queda la palabra"
11 març, 2006 10:48
11 Marzo 2006 | 10:47 AM