Des de Sueca, sense ganes, més enllà de la vida perquè és mort, però no puc imaginar cap altre rei. Si parléssim del País Valencià el problema ni es plantejaria. Els països no tenen rei. No m’imagino en Joan Fuster amb ànsies de president de la Generalitat valenciana. Però si el regne es torna tan oficial com la llengua valenciana, les responsabilitats dels mites no acaben amb la seva mort. Li agradava molt viure a casa seva. Però, assumida pels nostres enemics la llengua diferenciada i valenciana (ells, que només parlen en castellà) i el regne de València per no dir-ne país, no goso donar tanta responsabilitat a l’Eliseu Climent, que prou feina té. Senyor Joan Fuster, se li ha girat feina: si el rei no és vostè com quedaria la vostra corona?
I mantinc la inèrcia de la commemoració dels vint-i-cinc anys d’una pila de coses. El Rei Joan Fuster deia en un pròleg d’un llibre petitó i inoblidable anomenat “O ara o mai” (o sigui, que s’albirava el mai):

““Els valencians estem en perill immediat de perdre l’idioma. La crisi actual no és comparable amb qualsevol altra de la nostra llengua ha sofert al llarg de la història. Si almenys n’arribem a tenir una consciència plena, ja hi començarà a haver-hi lloc per a l’esperança. Després encara vindrà molta feina a fer: un gran esforç, lent i complicat, enèrgic.
L’alternativa no serà sinó la nostra desaparició com a poble. Crec que no seria lícit limitar-nos a atribuir-ho a “genocidi”: seria, així mateix, una mena de “suïcidi” col•lectiu. De nosaltres depèn.””

Joan Fuster
Suceca, març de 1981
.
"Criatura dolcíssima--que fores
la sola riba forta, un deix d'idea,
la mà que entre les meues perdurava!"