Em sembla sa, urgent i necessari que torni a sortir, de manera quasi incendiària, el tema candent del pla urbanístic. De veritat que s’aprovarà en el pròxim ple? No m’ho puc creure. Celebro que a hores d’ara en lloc d’una plataforma en tinguem dues. Ho celebro de veritat. I, abanderat del fracàs, tal com em considero, exigeixo allò que sé perfectament que no serà possible. Com és que les constructores, de bracet amb les lleis, amb les lleis que teòricament fan els poders polítics, sempre tenen les de guanyar? La meva ingenuïtat no és pròpia de la meva edat, la veritat. Però celebro el debat obert pel que fa al territori escàs de Premià de Mar. Per això poso aquesta foto, per animar els súbdits dels dos quilòmetres quadrats a resignar-se perquè el futur no està amb nosaltres. Per això poso aquesta foto. Quan tots aquests hivernacles que hi ha a la dreta de la imatge ja no siguin rendibles, en què es transformaran? En multicinemes? En biblioteques de dimensions mastodòntiques? En hospitals de proximitat? En vivendes protegides? I a la dreta de Premià hi ha Vilassar, i a l'esquerra Alella, i Teià i, ciutadans del món com som, podem continuar intiuint que l'explotació d'allò que hauria de ser de tots continuarà sent la norma assumida. Tot sigui pel progrés del món. No sé ben bé si això té a veure amb allò que es diu sovint de fer sempre una proposta possible. Possible per a qui?
Per això considero saníssim anar en contra del pla urbanísitic local que ens volen encolomar, però sense perdre de vista que la continuació del disbarat va més enllà de les fronteres municipals. Algú, en algun lloc, en algun despatx, ha previst alguna altra utilitat a la superfície geogràfica que aparentment ens pertoca?
I tampoc no vull crear alarmes innecessàries; el que hi ha a dalt a l'esquerra, de moment, és un núvol. No es veu què hi ha a sota.