Em vull afegir a la carta d'en Joan Ribet, la que va publicar al Punt el dia 25 de gener i que el regidor de Cultura va respondre el dia 3 de febrer en el mateix diari. I m’hi vull afegir no com a persona jove que em trobo amb problemes semblants als que ell descriu. M’hi vull afegir com a persona adulta, molt adulta, que es troba exactament amb els mateixos problemes que ell. Això que no sóc una persona que a hores d’ara li agradi sortir gaire. El meu oci es limita a prendre alguna cosa amb els amics, deixar passar el temps i, sobretot xerrar una estona amb bona companyia. Poca cosa, però fins i tot això és difícil de fer en un poble com el nostre. Si un dia vols sortir a sopar a algun restaurant i no tens ganes d’agafar el cotxe, l’oferta que pots tenir els caps de setmana és escandalosament escassa. I si busques un restaurant qualsevol dia entre setmana a la nit, el desert és quasi total. I el curiós del cas és que si consultes aquella guia comercial que s’edita cada any a Premià, resulta que al llistat de RESTAURANTS n’hi consten TRENTA-TRES! Trenta-tres! Ho podeu comprovar amb molta facilitat! És una altra evidència que vivim en un país virtual. Els papers diuen unes coses que aparentment, sobre el paper, són veritat però que la realitat s’ocupa de desmentir. Sort que de moment encara ens queda l’Amistat dels divendres al vespre, ni que sigui per fer un wisqui, emborratxar-se una mica i oblidar una altra mica la realitat que cada dia que passa va en direcció contrària al que havíem somiat.