Ara aquell em diu que l'individualisme pot tenir alguna cosa de col·lectiu. Apa; fem-ho creïble! Naixem peces úniques i morim peces úniques, i, entremig, la història crea, ens hi afegim o ens hi afegeixen, en pacs col·lectius que ens fan sentir, curiosament, una mica més segurs i fins i tot una mica més acompanyats. Si ja és prou lamentable "ser" del Barça, per exemple, també és ben contradictori que la dinàmica política ens faci sentir d'aquí o d'allà. Té sentit un individu penjat enmig d'una xarxa que el fa ciutadà del món i el desdibuixa? Tencar aquest individualisme no significa recuperar allò que alguns consideren obsolet?
Als exèrcits, es torna del tot obligatori renunciar a l'individu. Sobre el paper mana el grup. Aquest col·lectiu--fins a la mort--té una missió que quasi sempre té alguna mena de destí en l'universal. I qualsevol col·lectivitat, fins arribar al Barça o al club Súper 3 té alguna cosa de negació de l'individualisme.
S'ha de reivindicar la trista solitud impotent dels individualistes?
A veure si aquell Pere dels guants té alguna cosa concreta a puntualitzar.
Me encantaría poder leerte,pero los idiomas siempre se me dieron bastante mal. De joven aprendí el Inglés, el francés, algo de italiano y alemán, pero ya estoy mayor para machacarme la cabeza con cosas que no me han a servir para nada.
Aleshores li recomano la novel·la "Anna K." traduïda al francès i del que n'és autor el seu humil sevidor. Gràcies per tot.
Jo sempre he defensat l'individualisme, basicament com a resignació.
He tocat amb molts grups, però finalment he optat per aprendre a tocar els intruments jo i tocar-ho tot, després vaig estudiar sò per no necessitar els "tècnics" i finalment em vaig aprendre a cordar les sabates jo sol.
Com menys depens de la gent més be hi pots estar, perque hi estas (no perque hi has d'estar).
O sigui que si, l'individualisme porta a la bona colectivitat. Si la gent aprengues a "valer-se" (emocionalment) per si mateixa, el mon tindria la meitat (o menys) dels problemes que té. La gent ens relacionariem perque voldriem, no per pors, per necessitats, per dependencies...
Senyors, no parlo be i no desvetllo cap secret quan dic tot això, però des que soc "juan palomo" (des que no li demano a la gent, des que no espero de la gent) la cosa em va força millor.
Cliquin el meu nom i ho entendran.
Au, per cert, està molt be això dels blogs, potser m'en faig un.
No tinc res concret a puntualitzar, però....
respecte al tema en qüestió hi ha dues coses que em sulfuren:
1ª L'individualisme ferotge- autosificient- auto- masturbatori, auto- satisfet- auto- autàrquic.
2ª Els pseudo- col·lectivismes verticalistes- auto-identitaris- tots som iguals, tots tenim els mateixos interessos, tots anem en el mateisx barco, tots creiem el mateix, tots pensem el mateix ( Ai de tu que no pensis i no facis el que et dic) Aquí hi podeu posar la nació, la religió, l'equip de futbol, el partit polític, el poble, la família etc, etc,) Tot allò que es profundament desigual, i jeràrquic, amb interssos totalment antagònics, però que et volen fer creure que " tot som iguals"
Per veure el patètic i profund fracàs de propostes individualistes com el Coneixre't a tu mateix, de Sòcrates. el "Cogito ergo sum" de Descartes, els il·lustrats del segle XVIII o els lliberals del segle XIX,es poden fer diverses coses:
1º Contemplar un diumenge el vespre qualsevol com una immnesa currua de llumetes es dirigeixen cap el seu gran cau urbanitzat, després d'haver decidit lliurament d'anar a estirar les cames cap a les urbanitzades i parc- tematitzades Cerdanya, Costa Brava i/o Costa Daurada.
2ª Contemplar el mes d'agost des de una alçada raonable, com un seguit de cosos greixosos estan estirats sobre una tovallola en els seus 25-30 cm2, que lliurament s'han auto- concedit, molt a prop de l'aigua.
3ªComprobar com es produiex una més ràpida volatització d'euros de la pròpia butxaca quan un petit huracà ha fet volar uns quants hivernacles de tomates i maduixxes de Nueva Zelanda, gràcies a la política de preus de la gran super-cadena, que entre tots em decidit per el millor creixement de l'economia super-globalitzada que tots em consensuat i desitjat.
Ja està ( de moment) Estàs content senyor doctor?
Este es el universo, ¿ve?”, dice el hombre, que lleva anteojos de marco grueso y un ridículo flequillo canoso. Lo que le muestra es una sábana, una simple sábana blanca, de la que hace emerger “hechos de la vida”. “Aquí nace usted, ¿ve?”. Y representa el nacimiento como un brote, que es su mano debajo de la sábana. “Acá, un orgasmo, un accidente, un noviazgo”, siempre con la mano haciendo bulto por debajo.
Ahora se da cuenta?”, remata como si fuera Einstein en plena demostración de la Teoría de la Relatividad. “Todo es parte de la sábana, todo se relaciona con todo.”
molt rebé, Pere, molt i molt rebé, sigui president, em tindrà de sotspresident i armarem una col·lectivització de parcel·les pudents! sigui president Pere, que la taula llarga dels divendres serà la taula del nostre govern.
L'única cosa que vull és un govern de concentració nacional d'àmplia base ( Iniciativa per Catalunya, PCC, PSUC- VIU, PORE, Esquerra Unida i Alternativa, Alternativa Verda) amb l'Àngel Pagès de conseller d'urbanisme i en Martí Rosselló de conseller de cultura i jo podent criticar des de algun blog d'altri.
no oblidis INCLOURE a la llista esquerrana el col·lectiu REVOLTA GLOBAL , hereu renovat de la LCR i de la IV Internacional, del qual en soc adherit en paral·lel al meu entrisme a ICV. Però...jo vull en Pere de president!!!!!! en quan a mi, no em castiguis amb la conselleria d'urbanisme, jo vull ser director general d'afers musicals, que consti!