A BAIX A LA DRETA HI HA ELS "ARCHIVOS" DELS MESOS ANTERIORS. I RES, CONTINUO TAN EMPRENYAT AMB EL MÓN COM EL PRIMER DIA.EXISTIR PER EVADIR-SE
El Barça ha perdut per primera vegada en no sé quants partits amb un rival de la corona d’Aragó. Un honor per a ells i també per als guanyadors. I en Raimon, mentrestant, cantava al Teatre Nacional, sense concretar a quina nació es refereix el nom d’aquest teatre. I fa ben pocs dies, dijous passat, el cantant confessava en aquest diari: “Ignoro per què quasi no sono a la ràdio”. Jo també ho ignoro. Ara no hi ha l’excusa de cap dictadura que manipuli els mitjans de comunicació. I també ignoro perquè, quasi de manera automàtica, en plena transició, la cançó catalana pràcticament va desaparèixer del mapa i els escassos supervivents sempre els ha passat el mateix que a Raimon. Estic convençut que en Francesc Pi de la Serra, per exemple, també deu ignorar per què tothom el considera un gran cantant i un gran músic però és quasi impossible trobar un disc amb les seves cançons. Sembla ben bé que, per més anys que passin, hi ha unes formes culturals que mai no aconsegueixen arribar de veritat a la ciutadania. Al cap i a la fi, la música i les cançonetes que més espai ocupen a la televisió i a la ràdio no han canviat substancialment d’aquelles que havíem considerat d’evasió de la realitat, simplones, adotzenades i adormidores de qualsevol idea nova. Però tampoc és menys veritat que el gran narcòtic, el futbol, que tant havíem criticat, s’ha multiplicat en el temps amb més partits, tertúlies, resums i anàlisis de les millors jugades.
Publicat al Punt al diari d'avui.
Des de la bonica vila suburbial de Premià de Mar procuro compartir els atacs de diarrea mental que, filtrats i gens escabrosos, representen la meva opinió sobre el món en general i l'univers en particular. I vull que consti: passada la cinquantena continuo sense estar d'acord amb el món, això que sóc perfectament conscient que m'ha tocat la loteria. En general visc de gust, tinc tot el que necessito, faig quasi el que em dóna la gana i, en canvi, he de constatar cada dia que aquest món és una puta merda i que l'arrogància del poder juga amb nosaltres de manera immoral.
Estanislau Verdet dijo
La causa potser seria que son musics més de directe, i als directes si que omplen (aquest senyor disposa de molts dies a la sala gran del nacional o del palau de la Música i no tots els músics "importants" o que surten a la radio ho poden dir això). Jo crec que simplement hem d'acceptar que la radio és com la tele, la puta audiència mana, i evidentment el Raimon no mou ni conmou masses. La solució, per desgràcia, és com la de la tele: Tele de pagament especialitzada. La millor música és als canals especialitzats de pagament, les milos pel·lícules, i sense publicitat (és molt trist però és així) llavors, la tele publica què ha de fer, per cubrir gastos i ser vista, "ha" de posar el que la majoria vol i ja sabem, almenys en aquest país, que la majoria és com és i això no ho canviarem, perque ha estat sempre així (i en el fons està be perquè sinó no ens podriem sentir especials nosaltres, ni podriem ser uns creguts jaja).
Sento ser tan conformista, però és el que crec.
i per altra banda (i això ja no és important ni canvia res) crec que el Pi de la Serra és bastant millor que el Raimon eh...
29 Enero 2006 | 11:49 AM