A BAIX A LA DRETA HI HA ELS "ARCHIVOS" DELS MESOS ANTERIORS. I RES, CONTINUO TAN EMPRENYAT AMB EL MÓN COM EL PRIMER DIA.A HORES D'ARA NO CAL NI QUE LES PARAULES SE LES ENDUGUI EL VENT, PERQUÈ SOVINT NO TENEN CAP VALOR.
I can Farrerons? Una bona mostra de la fantasia política. Van dir que no s'iniciaria la segona fase de la urbanització fins que la nova biblioteca no fos un fet. Ah sí? Doncs tot d'una, ja deu fer cosa d'un any, van fer un forat enorme prop dels pisos de la "primera fase" i el van justificar d'una manera magistral, cínica i eficient. No! Aquell forat no era perquè ja s'hagués iniciat la segona fase immediatament després d'acabar la primera. No! Què va! Pensar allò era només cosa de malpensats! No! Estaven fent prospeccions arqueològiques! De veritat. Ho van dir! Ho van dir i es va assumir com una veritat certa! Com si els nens que eren nens els anys seixanta encara ho continuessin sent. I cap problema! Després de les prospeccions van posar unes columnetes que devien ser per protegir les possibles troballes i, ai!, tot d'un a els pisos van continuar avançant de la manera que sempre avancen els pisos! Cap problema. Compromís per les constructores? On vas a parar! Ara, això sí, hem d'acceptar que la gent que protesta per tot, sobretot per l'urbanisme nostrat de la comarca, és gent que no vol progressar. Si fos per ells encara viuríem a les cavernes i sobreviuríem de l'agricultura.
Des de la bonica vila suburbial de Premià de Mar procuro compartir els atacs de diarrea mental que, filtrats i gens escabrosos, representen la meva opinió sobre el món en general i l'univers en particular. I vull que consti: passada la cinquantena continuo sense estar d'acord amb el món, això que sóc perfectament conscient que m'ha tocat la loteria. En general visc de gust, tinc tot el que necessito, faig quasi el que em dóna la gana i, en canvi, he de constatar cada dia que aquest món és una puta merda i que l'arrogància del poder juga amb nosaltres de manera immoral.
ÀNGEL PAGÈS dijo
Bon dia, tinc el CORAL ROMPUT posa't a l'ordinador, per això t'escric, doncs el tema em remet directament al teu fervor ovidià, que comparteixo i em posa la pell de gallina i els quatre pels de punta. I llegeixo les impotències de la nostra petita pàtria, que és la de la memòria, d'un lloc entre que es gronxa damunt un abisme entre Vilassar de Mar i El Masnou, del nostre Premià, que és matèria viva de memòria, de garrofers, canyars, roques naturals a la platja, platans i palmeres, fàbriques actives que bateguen nit i dia, olor a cotó, remor de telers, pudor a fems de cabra i vaca, carrers de sorra, vesprades de televisió iniciàtica al bellmig del carrer. Veig Premià com un laberint de carrers amb sorpreses a cada cantonada, amb fusteries, petits tallers, botigues de betes i fils, grups de dones amb bata blava que surten de la fàbrica, el Pla de l'Os. La pàtria portatil i segura que reposa en un lloc de la memòria. I em desvetllo, quin fastic, preparant l'enèssim paper on diré que prou de construccions indiscriminades, i em diran "seny", "és el signe dels temps", i em veig fet un regidor amb una pota a cada banda, preservant la visió crítica de les coses, el trajecte històric de la desfeta i aportant, com un més, els "parxes" que es puguin matisar la gran derrota. Canta l'Ovidi, el coral romput, i les coses es trenquen, fragmentades i pulveritzades. Definitivament, la pàtria, la meva, és la infantesa i la total innocència d'un nen. L'universalització és la construcció diària de dubtes, desconfiances i mesures de prudència.
20 Enero 2006 | 11:56 AM