""Francisco José Hernando ha rebaixat l'aprenentatge del català a un fet folklòric. I és que, segons assegura, és un aprenentatge de pur enriquiment personal com aprendre a ballar sevillanes. D'aquesta manera, el president del Tribunal Suprem ha rebutjat que el català sigui un requisit imprescindible per exercir la carrera judicial a Catalunya, com proposa l'Estatut.

En declaracions a "El cafè de la República" de Catalunya Ràdio, la vocal del Consell General del Poder Judicial, Montserrat Comas, ha qualificat d'insultant la comparació d'Hernando. Comas diu que Hernando ha demostrat un desconeixement del dret constitucional i considera que hauria de rectificar les seves afirmacions"".
.
No són casos aïllats. Les persones que ho manifesten públicament no són uns qualssevol. El debat és el de sempre. Però hi ha una cosa que m'alarma encara més, que va més enllà. Si Espanya, després de trenta anys d'aparent democràcia, encara no ha assumit les seves diversitats internes, com caram s'ho farà per integrar de manera real les diversitats que ens venen de fora? Que algú m'ho expliqui. Si realitats culturals tan pròximes no han arribat a conviure amb normalitat, com s'aconseguirà, en un futur, relacionar amb alegria realitats molt més diferenciades.