POSTAL SECRETA DES D'UNA BIBLIOTECA PÚBICA QUAN ARRIBA L'ESTIU

ARA QUE SE'NS ABOCA L'HIVERN ÉS UN BON MOMENT PER RECORDAR ELS SOMNIS QUE LA ROBA OCULTA.

No es mou ni un fil de l’aire que el silenci
imposa als sacerdots d’aquest gran temple
on tot sembla aturat pel temps que espera
que es torni pell el marbre del gran llibre.
Asèptic i calmat mentre s’imposa
el gran silenci dels vells temples gòtics
l’esplendor dels prestatges són el signe
que algun secret retruny ocult al tacte.
La calor empalagosa de l’estiu,
la ratlla quasi exacta del silenci,
l’arrel incendiada de la vida,
s’estén com l’horitzó per tots els angles
de prestatges amb llibres a l’espera
de ser tocats i oberts com una síndria,
de ser manipulat per tots els porus,
de ser cantats en la llengua del tacte.
.
Cap mena de soroll, ni un corrent d’aire,
pel trànsit on els ulls oculten somnis,
amb l’avidesa del desig que eixorda,
per la tensa coberta d’una balma,
per l’encetada pell d’una bandera
concreta, exacta i massa poc vestida
que vol o no ser víctima propícia.
.
Sota una capa muda de carpetes
escruten els secrets que tan somien
i la muda tensió que ni es detecta
s’escampa imperceptible, com un magma.
Qui sap dissimular es concentra, àvid,
i mou les cuixes amb secret deliri,
oprimint amb perícia allò que el crema.
Si les cordes que vibren tan ocultes
i es multipliquen encomanadisses
es poguessin sentir al camp del silenci
les parets ballarien com les sines
de les nenes que intenten concentrar-se.
Si les flames dels ulls fossin visibles
El combat secret de tantes mirades
resplendiria al sol com un incendi.
Elles i ells just després engoleixen
la salivera que els delataria
i tornen a la feina que els excusa.
.
De cua d’ull els nous míssils disparen
urpes enceses d’un desig tan noble
que sense ell, els humans que se’l censuren,
serien sorra en un desert sense ànima.
.
En una foto potser ni es veuria,
però més d’un cor batega molt per sobre
del que seria raonable i lògic
en aquest santuari tan solemne,
i més d’un entrecuix reclama amb fúria
el que no té i sap que és a pocs metres.
El silenci es manté i, de tan perfecte,
algú arriba a l’orgasme sense dir-ho
i enlloc no hi ha cap signe que el delati
mentre els papers sobre la taula canten
la festa d’existir enmig del silenci.

servido por martirossello 6 comentarios compártelo