NORMES, LLEIS I NORMATIVES

Deu ser perquè les religions van de baixa (cosa que, si fos cert, celebraria en bé de tots) que els nous models de control social canvien d'orientació. Hi ha una dita que vaig sentir fa anys que deia: "Allà on no arriba la religió hi arriba la medicina". O sigui, si no et convencem per la fe, la ciència mèdica et deixarà glaçat i sense arguments. I tu obeiràs perquè fa por estar malalt i encara en fa més morir-se d'un càncer. Faràs el que toca fer, lliurement i per voluntat pròpia, senzillament perquè et convecerem o, arribat el cas, t'obligarem amb una lleietona que ens anirà a tots la mar de bé. I ara, mentre encara no s'ha gestat el concepte de bevedors passius, arriba la llei del tabac. Tot un repte. Tot un repte que, segons diuen les estadístiques d'avui mateix--no sé ni qui ni com han estat fetes--el 90% dels catalans combreguen amb aquesta llei que és a punt de ser aplicada. Quina casualitat! Mira. El mateix percentatge, quasi, que va tenir l'Estatut en ser aprovat a casa nostra! El que trobo realment increïble és que amb tanta gent a favor, com és que no s'ha aplicat fins ara? Això no em quadra gens! Si aquest 90 % és cert, ja faria anys que no es fumaria en els llocs públics!
Res. Tot sigui pel nostre bé. Hi ha hàbits de conducta, dignòstics mèdics, estadístiques i lleis. I des de no fa gaire, el mite de la tolerància zero. Tot sigui per bé.
Però tantes legislació cada dia em fa més pànic.
Tanta llei és un símptoma de què el pacte social tàcit que ens ajuda a relacionar-nos de mica en mica deixa de tenir vigència i aviat haurem de regularitzar la manera de saludar el nostre cap de personal.
És clar que, ben mirat, també hi ha lleis, reglaments i normatives contra els graffittis, contra el mobbing immobiliari, contra la delinqüència organitzada, contra la televisió escombraria, contra el frau telefònic...

servido por martirossello 1 comentario compártelo