PER MOLTS ANYS, ONADA IMPLACABLE!
L’home que sura, quan va fer cinquanta anys.
En el fòrum local, a hores d’ara pràcticament difunt, fa més o menys un any un grup de persones innocents vam fer un exercici de bruixeria premonitòria que va esclatar fa exactament un any, quan l’home del cogombre flotant va fer 50 anys. Us ho creureu o no, però fa un any, en les dates que cito, es van fer brometes com les que ara descriuré. I tot per celebrar un aniversari. El dia D era el dia 26 i ho va ser molt més enllà de les nostres previsions. I les frases que apunto aquí en són només una tria, ja que seria una mica pesat reproduir-les totes.
(25-11-04) Tsunami a l’horitzó!
(30-11-04) Què pepinus és això del Tsunami??? Una novetat de la Coali???
(2-12-04) Te apuntarás al Tsunami?
(21-12-04) Un Tsumani xiula fort per llevant!
(21-12-04) Tsunami a tocar!
(21-12-04) Està a la cantonada!
(24-12-04) El Tsunami aviat farà cinquanta metres! Si us voleu salvar, tots terra endins!
24-12-04) Arrasaré platja i malecó, tombaré palmeres i porxades i em riuré de la vostra gent. Amb la meva gegant onada deixaré el poble desolat, buit, apagat, només en quedarà un... dels vostres... escolliu-lo, escolliu-lo bé perquè només deixaré viu, a un...
(24-12-04) Això del Tsumani va de veritat o és una d’aquelles bromes sense sentit que de vegades es fan en aquest fòrum?
(26-12-04) Una alarma de Tsunami, en una vila marinera com la nostra, sempre és una cosa prou seriosa, i com deia el vell lampista: Quan les campanes sentis tocar, vigila que un Tsunami et pot atrapar.
(26-12-04) Per Tsunami el que hi ha hagut avui mateix, dia de sant Esteve, a l’altra punta del món. És que sou endevins?
(27-12-04) Invocábamos un Tsunami y el más grande de la historia tuvo lugar el dia señalado en los mares del Sur, francamente la cosa se ha puesto macabra. Corramos un tupido velo.
Per molts anys, home de cinquanta-una primaverones, obsès de les onades desmesurades, patinador en excedència, punta de llança dels violins en flames.
A BAIX A LA DRETA HI HA ELS "ARCHIVOS" DELS MESOS ANTERIORS. I RES, CONTINUO TAN EMPRENYAT AMB EL MÓN COM EL PRIMER DIA.
Des de la bonica vila suburbial de Premià de Mar procuro compartir els atacs de diarrea mental que, filtrats i gens escabrosos, representen la meva opinió sobre el món en general i l'univers en particular. I vull que consti: passada la cinquantena continuo sense estar d'acord amb el món, això que sóc perfectament conscient que m'ha tocat la loteria. En general visc de gust, tinc tot el que necessito, faig quasi el que em dóna la gana i, en canvi, he de constatar cada dia que aquest món és una puta merda i que l'arrogància del poder juga amb nosaltres de manera immoral.
Joan Carles dijo
Ostres nanu quina rapidessa!! Gracies amic Marti. I, la veritat es que les vostres veus d'alerta eran com la central meteorologica de prevencio de la ONU, avisant al mon sencer de que es preparesin per al TSUNAMI mes gran de la historia -crec- i aixi ho va ser, tant per Indonesia -com totom sap-, com per la meva anima escarransida i parcialment oxidada com correspon a tota anima que porta mitg segle deambulant per aquests calvaris plens d'amics i bombolles de fum, alcohol i ones. Pero, el final de la peli del mati de St Esteve tothom el sap i ara, un any mes tard -i mes vell- nomes em cal dir gracies per l'alerta, i, als afectats ho sento molt.
26 Diciembre 2005 | 01:21 AM