L’home que sura, quan va fer cinquanta anys.
En el fòrum local, a hores d’ara pràcticament difunt, fa més o menys un any un grup de persones innocents vam fer un exercici de bruixeria premonitòria que va esclatar fa exactament un any, quan l’home del cogombre flotant va fer 50 anys. Us ho creureu o no, però fa un any, en les dates que cito, es van fer brometes com les que ara descriuré. I tot per celebrar un aniversari. El dia D era el dia 26 i ho va ser molt més enllà de les nostres previsions. I les frases que apunto aquí en són només una tria, ja que seria una mica pesat reproduir-les totes.
(25-11-04) Tsunami a l’horitzó!
(30-11-04) Què pepinus és això del Tsunami??? Una novetat de la Coali???
(2-12-04) Te apuntarás al Tsunami?
(21-12-04) Un Tsumani xiula fort per llevant!
(21-12-04) Tsunami a tocar!
(21-12-04) Està a la cantonada!
(24-12-04) El Tsunami aviat farà cinquanta metres! Si us voleu salvar, tots terra endins!
24-12-04) Arrasaré platja i malecó, tombaré palmeres i porxades i em riuré de la vostra gent. Amb la meva gegant onada deixaré el poble desolat, buit, apagat, només en quedarà un... dels vostres... escolliu-lo, escolliu-lo bé perquè només deixaré viu, a un...
(24-12-04) Això del Tsumani va de veritat o és una d’aquelles bromes sense sentit que de vegades es fan en aquest fòrum?
(26-12-04) Una alarma de Tsunami, en una vila marinera com la nostra, sempre és una cosa prou seriosa, i com deia el vell lampista: Quan les campanes sentis tocar, vigila que un Tsunami et pot atrapar.
(26-12-04) Per Tsunami el que hi ha hagut avui mateix, dia de sant Esteve, a l’altra punta del món. És que sou endevins?
(27-12-04) Invocábamos un Tsunami y el más grande de la historia tuvo lugar el dia señalado en los mares del Sur, francamente la cosa se ha puesto macabra. Corramos un tupido velo.
Per molts anys, home de cinquanta-una primaverones, obsès de les onades desmesurades, patinador en excedència, punta de llança dels violins en flames.
Ostres nanu quina rapidessa!! Gracies amic Marti. I, la veritat es que les vostres veus d'alerta eran com la central meteorologica de prevencio de la ONU, avisant al mon sencer de que es preparesin per al TSUNAMI mes gran de la historia -crec- i aixi ho va ser, tant per Indonesia -com totom sap-, com per la meva anima escarransida i parcialment oxidada com correspon a tota anima que porta mitg segle deambulant per aquests calvaris plens d'amics i bombolles de fum, alcohol i ones. Pero, el final de la peli del mati de St Esteve tothom el sap i ara, un any mes tard -i mes vell- nomes em cal dir gracies per l'alerta, i, als afectats ho sento molt.
Collons! sou bidents (animals de dos dents).
caram, estanis-res...
P.S: Martí i Sr. Tatí els està arribant una còpia del disc a la seva població gentilesa del tió de can Verdet. Espero que se l'escoltin amb deteniment unes quantes vegades i després m'en facin una petita valoració al Yamshes.
Doncs moltes gràcies anticipades. L'escoltaré amb deteniment i gosaria assegurar que m'agradarà.
a estanislau: frisso per escoltar la galeta!
a rosselló: l'efecte tsunami supera tots els intents de fer una literatura de les casualitats i les prediccions. Penso que el que vam fer és insuperable en termes literaris, l'altre cosa és la realitat tant extrema en alegria (tsunami de suro) com en tristesa (tsunami real).
Jo me lo guis jo me lo com
ara mateix estic entre pint i valdemor.