A BAIX A LA DRETA HI HA ELS "ARCHIVOS" DELS MESOS ANTERIORS. I RES, CONTINUO TAN EMPRENYAT AMB EL MÓN COM EL PRIMER DIA.100 % METÀFORA
El saturat territori de Premià de Mar té al congelador des de fa massa mesos la veu de la consciència de Can Sampere 100% Públic. Si la legislatura anterior aquesta consciència es va mostrar activa, amb el canvi de govern de Premià de Mar la seva vitalitat reivindicativa va quedar en suspens a l’espera, suposo, de resultats concrets i més encoratjadors. Mentrestant, es va imposar el silenci del congelador. I ara suren propostes sota els papers del futur pla urbanístic del que se’n sap ben poca cosa. És impossible refiar-se dels polítics, sobretot si el tema que tenen sobre la taula és l’explotació urbanística del territori. I potser sí que algun dia veurem una maqueta de can Sampere amb zona verda i un seguit de serveis públics al seu voltant. A canvi de què? Si la classe política genera dubtes, la impunitat constructora no en genera cap: el benefici que prèviament havien previst sortirà d’un lloc o altre perquè no tenen cap altre objectiu a la vida. Can Sampere 100% Públic és una metàfora abocada al fracàs, és un altre, potser l’últim, toc d’alerta per reclamar allò que ja fa anys s’hauria hagut d’assumir: el creixement zero dels pobles rabiosament saturats com ara el nostre. És políticament acceptable que un municipi tingui quasi 15.000 habitants per quilòmetre quadrat i ningú tingui poder real d’aturar el despropòsit? Els beneficis sempre són privats i les despeses del fracàs es paguen sempre amb diner públic. Negoci rodó.
Piblicat al diari El Punt el 4-12-05
Des de la bonica vila suburbial de Premià de Mar procuro compartir els atacs de diarrea mental que, filtrats i gens escabrosos, representen la meva opinió sobre el món en general i l'univers en particular. I vull que consti: passada la cinquantena continuo sense estar d'acord amb el món, això que sóc perfectament conscient que m'ha tocat la loteria. En general visc de gust, tinc tot el que necessito, faig quasi el que em dóna la gana i, en canvi, he de constatar cada dia que aquest món és una puta merda i que l'arrogància del poder juga amb nosaltres de manera immoral.
tati dijo
ep! l'article és collonut...l'article té un esperit que també comparteixo, vull fer una observació una mica crítica a la teva referència a "els polítics"...compte amb les generalitzacions, és a dir: d'acord en que el poder polític no és "sobirà" ja que les forces de l'economia marquen la línia (en urbanisme és molt evident), ara bé , compte amb les generalitzacions: de polítics n'hi ha molts, en matèria de decisió urbana i de proposta podriem fer una estratificació que va des dels que estan conformes ideològicament amb el model expansionista (els apologistes del mercat com a signe de llibertat) fins els que l'abominen. I dins d'aquesta varietat de posiconaments encara podem dividir la cosa en els que "fan el que poden" per un o altre projecte i aquells "que no es bellugen per por o manca d'idees", més encara: n'hi ha de professionals (defensors de qualsevol statu quo , sigui o no el que un vol), n'hi ha d'amateurs, n'hi ha d'incomptents, n'hi ha de romantics, n'hi ha de calculadors, n'hi ha que pequen de massa democratics (no es belluguen del tot fins que no s'ha consultat tothom), n'hi ha de gens democràtics, etc...i n'hi ha de competents, incompetents...honestos i desonestos, sincers (Zaplana, per exemple, és pervers i sincer al mateix temps...per allò del negoci). En definitiva, que no podem generalitzar...i encara més: mentres l'esfera política té poc marge de maniobra (legislació al servei del mercat lliure com a característica constituent del liberalisme que inspira tots els tractats constitucionals vigent a occident...), resulta que l'esfera econòmica té certa sobirania en base a la permisivitat legal...i per postres, el tercer poder (judicial) sempre acaba apostant per la "defensa de la legalitat" derivada del marc legal, etc.. etc. Aleshores, més que els "polítics" en general, podriem parlar de l'esfera política...i més que dels "polítics" en particular podriem parlar de "homes i/o dones" que fan política .... i els "homes i/o dones" que fan política són biològicament iguals que els homes i/o dones que fan lampisteria, poesia, perruqueria, arts marcials o oficinisme. és a dir: espècie humana i va que tira...salut i 100% dignitat!
5 Diciembre 2005 | 01:30 PM