L'editor de Quaderns Crema i Acantilado, Jaume Vallcorba, suma un altre títol honorífic al seu extens palmarès, el d'acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Doctors. Una cerimònia solemne va servir ahir per celebrar el seu ingrés i la inauguració del curs 2005/2006.

«No puc entendre aquest ingrés més com a conseqüència de la generositat amical que com a resultat de cap dels escassos mèrits que en mi concorren», deia ahir Jaume Vallcorba, doctor en filosofia i lletres (secció filologia hispànica) en el seu discurs d'agraïment. Alguns d'aquests «mèrits», la passió per la lectura, l'han portat a treballar com a editor durant 26 anys i 30 com a professor universitari a la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra, una tasca que, justament ara que ingressa a la Reial Acadèmia, no exerceix. L'agraïment primer el va dedicar al professor Martí de Riquer: «Si el gust per la lectura em ve de molt lluny, a ell li dec no haver-lo perdut definitivament en dedicar-m'hi de manera regular.» L'editor va explicar que mai ha considerat com a «treball» la seva feina: «D'aquí la poca consciència del mèrit», va dir.
Davant d'un centenar de persones, entre les quals hi ha la ministra d'Educació i Ciència, M. Jesús San Segundo, Vallcorba va dissertar a partir d'un poema d'Arnaut Daniel, Son nou de flors els rams li renc, sobre la poesia trobadoresca i la seva influència en la poesia contemporània, Joan Brossa, J.V. Foix, Jaime Gil de Biedma i Ezra Pound.
Vallcorba, que acaba de rebre la medalla d'or al mèrit cultural de l'Ajuntament de Barcelona i l'orde al mèrit cultural del govern de Polònia, va escoltar el discurs de contestació de José Enrique Ruiz-Domènec. Per aquest acadèmic numerari, Vallcorba és «un important exemple com a professor, editor, erudit, de vegades poeta i viatger».

I mentrestant jo fent el passerell amb una novel·leta de fulletó entre les mans. Nem bé.